.


.

.

c

c

.

"Aquells béns que hages donat, seran els únics que sempre tindràs".

Epigrames. Marcial.

.

.
.
.

.

.

dilluns, 1 de juny de 2020

Després Christo...


Fallece Jeanne-Claude, la artista que envolvió el Reichstag junto ...



Ontinyent, a primer de juny de 2020. Dilluns de Pasqua Granada.

Ha passat a millor vida, que diuen, un artista l'obra del qual que m'agradava molt. Christo Vladimirov Javacheff....
Quan anava a escola, l'home va folrar amb tela un pont de París, ho vaig veure a la tele. Recorde que comentant-ho a classe, un dels pocagràcies de mestres que tenia va soltar en veu alta per ficar-se amb mi que això no era res, que a vore si l'home tenia collons d'empaquetar el Campanar de la Vila... Anys després recordaria l'anècdota quan una persona que em respectava molt va proposar vestir el Campanar amb les robes d'una comparsa cristiana ontinyentina que no diré... Enguany ja hi ha algú que hauria volgut posar-li màscara anticoronavírica a la torre. De Christos hi ha a totes bandes i a tot temps...

Christo y Jeanne-Claude | No disparen al artista


Des d'aquell moment primer, vaig aficionar-me a les parides artístiques d'aquell senyor, tan i tan mediàtic que, a l'espanyada Espanya dels huitanta i noranta, el seu nom i sexe ocultava la seua dona i col·laboradora necessària, Jeanne-Claude Denat de Guillebon, quasi bessona estèticament de certa política artística valenciana de dretes germana d'altre polític valencià d'esquerres pressumptes que va fer la mili amb mon pare... (ara no sé si la dreta és l'esquerra o....). Algunes foren realment sonades, com embolicar per a regal el parlament alemany a Berlín... D'altres, m'assebentava per fonts increïbles, com aquella dels paraigües que Lisa Simpson critica per haver volat i haver matat uns xiquets, quan resulta que sí, es conegueren com a assassins per haver matat una dona californiana en tancar-se'n un i a un electricista japonés en una descàrrega....

field dotted with yellow umbrellas by Christo and Jeanne-Claude ...

Amb tanta cosa divertida com feren jugant amb la idea de l'art efímer..., com a protesta, com a projecció, per destacar qualsevol cosa que se'ls vinguera al cap i justificara la bellesa puntual i amb data de caducitat que proposaven...

Em quedaré sense veure l'Arc de Triomphe de París revestit de polipropilé blau plata ara quan acabe la pandèmia com tenia previst Christo, o ara que no està es mantindrà el xou amb la seua marca com a generadora d'interés mediàtic-econòmic... Em dona igual. Jo el que vull és disfrutar-ho, xe...!

Que la terra lleu li siga.
Quina ironia si l'amortallen amarradet...
No em moriré sense que algú me l'embolique, el Campanar...

christo - ELEPHANT

Cap comentari: