.


.

.

c

c

.

"Aquells béns que hages donat, seran els únics que sempre tindràs".

Epigrames. Marcial.

.

.
.
.

.

.

divendres, 5 de juny de 2020

Desert...




Ontinyent, a divendres 5 de juny de 2020.


Aquest matí m'he alçat malalt.
Malalt d'ànim. Malalt de ràbia. Malalt de desesperança.
Però conscient. Però coherent. Però treballador.

Aleshores, m'he posat a escriure-ho i, en tres minuts, m'ha eixit una versió de les dues primeres estrofes del famós "Desert d'amics...", el "Presoner" de Jordi de Sant Jordi, que aquell jovençol il·lusionat escrigué estant captiu, i desolat, a la presó d'estat de Nàpols quan els de la nostra nació pensaven que anaven a menjar-se el món, o com a mínim el sud d'Itàlia...

L'he publicat al facebook que tot ho allunya.
I ara el publique ací, perquè no se m'oblide.



"Desert d'abric, d'objecte e de senyor.
En etern lloc i avorrida contrada.
Lluny de tant bé, fat d'ennuig e tristor,
ma voluntat e pensa presonada.
Me trob del tot pel mal poder sotmés.
No vei gestió que de me s'haja cura.
Soi marmolat, sobrat, catiu, ben pres,
i abandonat a ma trista ventura.

Fos ben callat quan no em plasia res
i encar suport el tant que em fa tristura.
Ara qu'hom vol que els grillons preue més
que amb el passat tragar-me la ignomínia.
Desgovern vei que ha ofegat mon voler
sus mé i els meus, postureig govern sia;
però no em dol, puix jo he fet mon dever
amb tots los bons que sé em són companyia".




A meitat matí he rebut un correu de la preponderància que m'ha fet regirar ànim i estómac.

Només m'he retornat a mi amb tres senzills agraïments que m'han fet arribar alumnes que, hui, deixaven ja d'inundar-me amb materials avaluables per aquest curs.
Això, treu de la foscor; té mercé del captiu, l'agraïment.

Cap comentari: