.


.

.

c

c

.

"Aquells béns que hages donat, seran els únics que sempre tindràs".

Epigrames. Marcial.

.

.
.
.

.

.

dilluns, 15 de juny de 2020

Corpus interruptus...





Ontinyent, a dilluns quinze de juny de 2020.

Si calguera contar la fira com t'ha anat, el Corpus d'enguany nasqué mort, però encara fou alegre per les vistes informàtiques d'alguna processó clastral amb participació d'imatgeria festiva i els tants vídeos i fotografies que uns i altres han anat penjant. 

Un servidor també s'ha cenyit a això, a penjar històries variades, articles d'altres anys i recopilacions diverses. I de tant en tant, encara he penjat algun poema dels tants com tinc escrits sobre aquesta festa, millor sobre els tants elements que broden aquesta festa. Hi ha qui em critica que no vaja a l'essència teosòfica del tema, però no és aquesta ni la meua faena ni cap intenció de ficar-me en ruscades d'aquestes... Cada boig amb el seu tema, i jo estic foll per la parafernàlia i el protocol establerts... 

He quedat ben content del cartell que hem perpetrat Juanjo Alcaide i un servidor per un enguany d'espardenyes quietes prenyades d'un any que vindrà que esperem esplèndid i sospitem afectat... Quan les coses es fan amb estima, tenen la seua recompensa, la nostra satisfacció pel comentaris rebuts, tots ells positius... I fins i tot hi ha qui l'ha entés i ens ha dit que som uns exagerats...

Per l'altra banda, la del blog, enguany m'ha vingut per exposar diverses fórmules festives relacionades amb el Corpus i que he pogut viure en els darrers anys...



Les catifes... De florals les més comunes, de sal o de sorra les més properes, i de serradura pintada aquestes que brillaven a la primera portadeta de la sèrie... Són de les tantíssimes que vaig fotografiar aquell any que, malgrat el maltractament emotiu que patia, vaig fotografiar a Elche de la Sierra. Un viatge cansadíssim en què vaig fruir sobremanera... Quanta bellesa efímera, quin esforç imaginatiu i de treball.. Per cert, que aquella història del tropessó amb la Cospedal al girar un cantó, la deixe per a la llegenda... He, he...





Com a motiu resumidor i repetit del Corpus d'enguany he usat de la cançoneta tradicional "Allà baix en el riu mare", pròpia del Corpus del meu poble... Quina coincidència que una figura bonica de plata corone la Custòdia d'Oriola que ocupava la segona de les imatges del Corpus... I va ser divertit el diàleg facebooquià amb mossén Ramon a voltes d'aquesta figura, que té una còpia a Cocentaina, que corona el templet-reliquiari processional de sant Hipòlit màrtir...




I posats a triar una dansa, aquesta de bastonets també oriolana... Els colors i les cintes han acabat protagonitzant algunes d'aquestes imatges...



I pel dia del Corpus Vell, l'Àguila Reial de València, fotografiada davant dels tarongers que ocupen el lloc d'on estava la Casa de la Vila... Molta llum i molt de color. Com correspon...



Aquesta fotografia, tenia moltes ganes de posar-la... Val que el meu poble estigué representat en el joc amb dues fotografies, una dels Gegants i altra dels Cabets vells. Però pels Arquets, aquesta del meu nebot Abel, feliç com sempre, gaudint com mai d'una d'aquelles vegades en què fou cap de dansa...



I per a la Vespra del Corpus, les Roques valentines, i d'entre elles, la Diablera. Aquest dimoni que mira i somriu...



I el dia de la Festa Grossa, la Moma de les Momes, la que ballant lluita i s'enfronta i acaba patint però vencent, la de Xàtiva.
Ausades la de fotografies boniques que d'ella tinc... I no en tindré més fins l'any que ve si la festa es celebra... Això vol dir que fins 2022 no en publicaré de noves... Quina angoixa pensar amb tant de número que vol ser temps...

Ara, a seguir amb la roda que roda sense més color enguany que el de la tristesa del que no hi ha, que ens hem negat per preservar-nos sense que tinguem garanties que la deixadesa dels altres no puga afectar el nostre passar...

Altre Corpus com passa, i tan buit...




Cap comentari: