.


.

.

c

c

.

"La balladora quan balla
sempre mira al ballador
si li penja, o no li penja
la punta del mocador".

Cobla satírica tradicional.

.

.
.
.

.

.

divendres, 22 de maig de 2020

Sobre l'oració a santa Rita que he escrit (i han publicat...)


Gràcies a Juanjo Alcaide per aquesta imatge...



Ontinyent, a divendres vint-i-dos de maig de 2020. Santa Rita de Cascia.

Aquest matí, felicitava pel facebook les poques Rites que conec en el seu dia, i també als seguidors de la santa, que són moltíssims, almenys a Ontinyent. I els prometia un regalet que anunciaria aquesta vesprada...

Doncs bé, ja està el sol besant els romers de Sant Esteve, i toca contar-vos una història breu...

A principis de setmana, quan més carregat de faena anava jo, burro seguidor on els hi haja, em crida l'amic Juanjo Alcaide bastant flipat i amb presses... Resulta que li havia cridat l'amic Ramón, l'anterior rector del Raval de Cocentaina i ara barquer de la parròquia de Banyeres de Mariola... Que necessitava per a eixe dia mateix unes estampetes noves de santa Rita, amb la imatge que hi ha a Bocairent, i una de sant Ramon Nonat, el seu sant... I que volia que fera jo les oracions...!!!! Blanc em vaig quedar... Home, jo precisament... Sí, tinc experiència en el tema i a la Soledat i a d'altres advocacions de Setmana Santa d'Ontinyent els n'he escrit, però... Bé. A la vesprada cal que estiga fet...? Deixa'm que acabe la feina i allà a les quatre em pose. Si Ramón, que és la mateixa encarnació de la generositat i la bondat, ens necessita, posem-nos a fer...

I ausades que em pose... No soc jo res treballant sota pressió... Mire versos antics, altres oracions, no em convenç res... I pense desseguida en els goigs clàssics... Me'n llig alguns sobre la santa de Cascia..., bons per a lligar idees, i ben interessants, però... Potser si faig una mena d'adaptació, que tinga l'aire..., perquè, a més, l'oració ha de ser ben curta, que l'estampeta serà com una tarja de crèdit perquè càpia en la cartera... 

Vinga, tira-li... Pensa en el tòpic, però també en el que pot representar demanar ajut, intercessió, a tanta gent... Pensa en el teu amic Vicent, potser la persona més devota de la santa que coneixes i voràs com van eixint-te distintes impressions..., a més, allò de les flors, dels impossibles, la mort de la teua veïna, la de la teua padrina... 

I res, aquesta és l'oració que vaig acabar creant...


Oració a santa Rita de Cascia

Quan calvari es fa la vida
entre espines quotidianes
o dolences inhumanes,
ajuda’ns a fer possible
tornar a sentir-nos ferms.

Tu patires sense mida
i florires com roser;
sigues, dolça santa Rita,
model pel nostre quefer,

per l’amor que et té el bon Déu.



Quan Juanjo va maquetar l'estampeta va posar el meu nom com autor del text. No, ni cal ni s'escau; i el traiérem. Una oració, per més que tinga autor, cal que siga anònima perquè arribe a tots. Altra cosa és el poema. Si acabem editant el poemari religiós que preparàvem abans que el vent se'ns tornara en contra, sí que apareixerà com a poema, i li'l dedicaré a Vicent. Hui ja li l'he enviat de bon matí. M'ha respost amb una abraçada.

I sant Ramon? Em va ser molt més problemàtic perquè la relació que tinc jo amb el sant dels bons parts està molt marcada per la cultura popular i aquells versos que Estellés adaptà tan i tan bé al "Llibre de Meravelles":

"Gloriós sant Ramon Nonat/ sols vos demane que, al remat/ isca tan dolç com a entrat",

que com comprendràs, queda d'allò més apartat al que s'espera d'una oració formal... Aleshores, va vindre'm al cap una persona molt i molt important en la meua vida... El meu cosí germà José Ramón, que va morir ara farà també vint-i-cinc anys... Ja no va haver dubte. 

En ser que Ramon les entregue als seus fidels, jo vos la passaré per ací...

Cap comentari: