.


.

.

c

c

.

"Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava,
el mar nua les boires dubtoses de cofins
llunyans amb un incògnit suau que mai no acaba,
imprecís, inexacte d'un altre més endins".

Sonet Marí. Quadern de Sonets. Bartomeu Rosselló-Pòrcel.



.

.
.
.

Cartell del Corpus 2020

Cartell del Corpus 2020
Obra de Juanjo Alcaide i de Sergi Gómez i Soler

divendres, 15 de maig de 2020

Com que sant Isidre cabria dins una sàrria...

Goigs de Sant Isidre, Llaurador. Que es canten en la parròquia que ...
Goigs catalans del sant madrileny.
Si va ser usat per tapar els nostres Abdó i Senén, al Principat l'empraren per ocultar sant Galderic...


Ontinyent, a divendres quinze de maig de 2020.

Sobre el santet que hui es commemora he parlat ben amplament i de fa anys. El pobre no té cap culpa de l'ús polític que d'ell va fer-se quan era usat per expulsar del seu lloc els nostres patrons camperols tradicionals, els Sants de la Pedra (sí, eixos que tenen mal retolats a la Sala d'Ambaixadors de Cocentaina, ho diré sempre que em vinga a la boca... ).

La mostra que se li té devoció és el mateix refranyer que s'hi refereix, que si bé és curt, és més assenyalat que el d'altres santets amb major fama a les nostres comarques. Així, encara hi ha qui diu que "La civada, com l'espelta, per sant Isidre es desperta", i seguint amb el naixement dels cereals, "Per sant Isidre, el blat deu ser igualat" o el seu semblant "Quan sant Isidre és arribat, tot el blat ja és igualat". I encara s'hi relacionen dos productes més del nostre camp: "Per sant Isidre, el melonar ni nascut ni per sembrar", no voldràs fer les coses quan no toquen, no? I l'altre..., i també perilloset: "Sant Isidre favater, roba faves qui no en té".

I no poden faltar tampoc les referències a l'oratge de meitat de mes... "El maig és dolent si sant Isidre no punxa"... pren plogudes i tronades imprevistes... I el més famós dels referits a l'home... "Sant Isidre Llaurador s'emporta la pluja i porta el sol"... Aquest darrer jo l'he conegut sempre en castellà, com una mena de jaculatòria protectora del camp, ara que el camp sempre ha necessitat protecció ( i em referisc a l'época de l'any, i no a l'actualitat en què tot ens dona igual que igual ens dona...).
"San Isidro Labrador, quita el agua y pon el sol".

Ahir, però, vaig endur-me una alegria empeltada de sorpresa quan l'amic Juanjo Alcaide, madrileny de pro, va comentar-me de l'existència d'una cançonella infantil castellana que jo ignorava. Molt amablement va remetre'm a la Fundación Joaquín Díaz, on la vaig trobar cantada i tot...! 
De tan curiosa i tan reboniqueta, no puc privar-me d'afegir-te-la mentre et felicite si ets dels malfaeners que hui celebren, com jo mateix, el seu dia...


San Isidro Labrador
muerto le llevan en un serón,
el serón era de paja
muerto le llevan en una caja,
y la caja era de pino
muerto le llevan en un pepino,
el pepino era de a cuatro
muerto le llevan en un zapato,
el zapato era ya viejo
muerto le llevan en un pellejo,
el pellejo era de aceite
muerto le llevan a San Vicente,
San Vicente está cerrao
con el moño colorao
le agarraron de una pata
y le tiraron a un tejao.



Cap comentari: