.


.

.

c

c

.

"Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava,
el mar nua les boires dubtoses de cofins
llunyans amb un incògnit suau que mai no acaba,
imprecís, inexacte d'un altre més endins".

Sonet Marí. Quadern de Sonets. Bartomeu Rosselló-Pòrcel.



.

.
.
.

Cartell del Corpus 2020

Cartell del Corpus 2020
Obra de Juanjo Alcaide i de Sergi Gómez i Soler

divendres, 8 de maig de 2020

A l'horta del Tio Quito...!

Stealing Apples' Giclee Print - Karl Witkowski | AllPosters.com


Ontinyent, a divendres huit de maig de 2020.

Quan vivia a Jacarilla, em feia molta gràcia que algun veí, sempre que em preguntava si feia classes a Bigastro, acabara referint que la gent d'aquell poble veí era molt aficionada a anar a collir a "la huerta del tio Quito"!, i no acababen mai d'explicar la facècia amb paraules, no..., era amb el gest d'anar collint fruita que els venia el riure... I si algú deia res, sempre acompanyaven cada gest i el riure amb un "quito aquí, quito allí...".

A mi em feia molta gràcia perquè la mateixa gent de Bigastro se'n reia dels propis iaios del poble que acomplien la dita... Però ja no anaven a passejar cap el riu Segura amb cabasset, no. Es posaven la bossa groga de l'Hiperber buida a la butxaca i la tornaven plena... Un passeig ben profitós sempre que no fores l'amo dels bancals assaltats...

Jo em reia perquè sempre em venia al cap una veïna meua d'Ontinyent que, sense cap disimul i moltíssima cara dura, cada vesprada anava amb l'home a passejar pels camins entre bancals que duien cap a les Aigües, el Pilar, el Pla de Mossén Conca... La de fruita de temporada que consumia debades i les carreres que s'hi pegaven quan l'amo del bancal els pillava i arreava al darrere bastó o aixada en mà... Això ella no ho contava per més que ella tot ho deia dels altres... Sort dels altres que ho havien vist i ens ho xarraven..

A banda d'allò que diuen que qui furta un sou furta un bou i el collir allò que no és teu és vici a corregir sense falta, estic segur que tots hem estat temptats de fer-ho alguna vegada... Una no fa mal... Dos no són pecat... Tres no fan res... Fins que t'arriba el setembre i la romeria d'Agres! Com la gent de la valleta no haja collit les seues famosíssimes pomes, una meravella, la collita posterior serà sensiblement inferior en els bancals de voracamí. Bé ho diu la facència: "D'Ontinyent venen, colliu les pomes!".

I ara mateix, resulta que a la dues voltes lleial ciutat de València, cap i casal nostrat, els llauradors s'estan queixant d'això també, que el Tio Quito se n'ha passat a les terres regades per les sèquies que venen del Túria i aprofitant els passeigs permesos en la fase 0 del desconfinament, els està deixant sense material, quan no xafant els cavallons acabats de brodar en el terra. 

Res, l'humà ciutadà sense més necessitat que la de calmar el desfici incívic, actua a tall de llagosta fent erm tot allò que toca. Si ha crescut Natura quan estàvem tancats del tot...  I és que la solidaritat no és aplaudir per les vesprades, que ara només ho fan els d'una certa ideologia política i només per eixa mateixa ideologia. I segur estic que d'aquesta no eixim més bons. Qui és fill de mal pare no s'endreça en dos mesos de despotricar...

Cap comentari: