.


.

.

c

c

.

"e mon pits flach lo passi de Rams canta".

LXII. Ausiàs Marc.

.

.
.
.

Cartell de la Setmana Santa 2020. Photofinish i Can Carrasca - Animafesta. Obra de Juanjo Alcaide García i de Sergi Gómez i Soler

.

.
.
.

dissabte, 7 de març de 2020

"Paraula de dona". Ina Martí estrena el seu nou espectacle...



La Barraca d'Aigües Vives, divendres sis de març de 2020.

Feia tant de temps que no em veia lluny de casa un divendres per la nit, que el plaer de retrobar tanta gent estimada s'ha fet més plaer encara. Perquè en veritat, si és un luxe assistir a un concert d'Ina Martí, presenciar i viure l'estrena d'un nou espectacle ja m'és una cosa inevitable. Malgrat els tants oratges com m'envolten, necessite oir amb la veu ferma i gentil a un temps de l'estimada Ina aquelles partitures que ha generat el cap il·luminat d'Enric Murillo, a qui tant admire. Aquesta vegada me l'han inspirat un seguit de poetesses d'arreu i d'ací i el joc l'ha dut a crear aquesta nova aventura, a la que s'hi suma el violoncel precís i amable de Clara Dols, a qui ha estat un plaer conéixer.



Així, entre converses divertides i també de feines que ens conviuen a l'Hostal de la Barraca, on com a casa estem; amb la benvinguda a Paco i Pepa que rellueixen un aura de iaios feliços que entendreix i amb el caminar a poc a poc a la propera i ben parada sala on hi haurà el concert, va passant la nit. El vent és fred però respecta l'ordre i s'allunya dels cartapells que ens ha fet aquests dies. L'agraïm i tot, suau. Entrem, seiem, esperem...

Un florilegi d'idea i sentiment de dona benparit per una ànima d'home a fi que tots gogem de paraules de saviesa. Rosa Leveroni, Clementina Arderiu, Eladia Blazquez, Alfonsina Storni, Isabel Garcia i Canet, Maria Ibars...




Van succeint-se els temes, comentats tots ells des de la veu d'Ina, que després s'esplaia. M'agrada el joc i la jugada. Queda elegant i, ja a la primera, ben trenada... Com serà la partida, que esperem llarga, una vegada quede polit, per treballat, allò que en anar rodant puga convindre. De moment, s'enceta bé l'intent. Que tinga sort...




I com que està Paco present, no se n'està Ina de demanar-li que compartisca amb ella el cant del "Tendror" denier de la Maria Ibars... Això és un luxe tremebund que no sabem, potser, valorar en la seua justa mesura. Or.



Curt se'm fa l'espectacle. Ja s'allargassarà com a llavor que és amb creixences previstes. Qui sap, jo ja em sé per on pot anar el navegar, a quin port durà el nou viatge. Tot siga perquè gaudim. Jo, en mirar els ulls d'Ina com brillen, i el somriure afable i satisfet d'Enric, ja els sé feliços amb el que ens regalen. Més feliç jo, com a destinatari dels versos, les veus, les melodies, brillantors i somriures.



Ans del concertàs, comentàvem de l'eròtica, quasi mística, del gran instrument cordil... No ens equivoquem ni res. Que tot guanya amb l'acaronar de l'arc sobre els ramals tensats i fets vibrar... No puc estar-me'n de dir-li-ho a Enric després del tot plegat. L'aposta pel duet musical violoncel-piano és deliciosa...


I amb l'agraïment a protagonistes tan bells, se'ns fa ja massa de nit com per no conjurar retorns i mal temps amb bona voluntat i paciència... Ha estat de nou un goig tornar a beure d'aquesta aigua viva que és la suma de tanta positivitat feta art sempre nou i fluït...

Fins una pròxima que espere immediata...