.


.

.

c

c

.

"Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava,
el mar nua les boires dubtoses de cofins
llunyans amb un incògnit suau que mai no acaba,
imprecís, inexacte d'un altre més endins".

Sonet Marí. Quadern de Sonets. Bartomeu Rosselló-Pòrcel.



.

.
.
.

Cartell del Corpus 2020

Cartell del Corpus 2020
Obra de Juanjo Alcaide i de Sergi Gómez i Soler

divendres, 6 de març de 2020

I va i Andreu Valor es presenta davant la porta de casa...


Una samarreta fusteriana amb valor afegit a la porta de casa...


Ontinyent, a divendres sis de març de 2020.

... i se la troba tancada.
Això passa per no cridar abans. Jo encara estava arribant des de l'institut... 

Qui anava a pensar que, tan mal com m'ha anat en les darreres participacions que he tingut amb la idea eixa tan bona dels verkamis — l'edició compartida i prèvia d'un producte socio-cultural abans que no s'edite i a canvi de "recompenses", ja ho saps—, seria el mateix protagonista d'un d'ells qui, com que li venia de pas, va i s'apropa a ma casa en persona per entregar-me el disc i la samarreta que agraeix la col·laboració... Sort que el cd ha cabut a la bústia i la samarreta l'arreplegà un veí... 
Això és dur l'amabilitat a l'extrem. I agraït li estic al senyor Andreu Valor per aqueixa deferència.
Promet que, a la vesprada i amb la tranquil·litat necessària, m'escoltaré el nou treball i, en poder, diré alguna cosa per ací mateix... 

Que també em fa riure, pensar la cara que hauria fet jo en obrir la porta i trobar-me al senyor Valor, alt com un santpau, al canzell de Can Carrasca... No molt diferent, supose, dela d'ell quan, en entrar, s'havera trobat que encara tinc el Betlem muntat, tot configurant una part ben boniqueta del seu poble...!!! Si hauria flipat en trobar-se amb coneguts seus fets personatges (ma tia Milagro com la Bruixa de la Palitzana, el cosí Jaume de ferroviari mentre la cosina Estíbaliz va cosint a tall de Penèlope moderna...).

Bo, com a mínim he pogut agrair-li a Andreu, via whatsapp, que haja vingut, i per suposat, les paraules boniques que m'havia escrit per avisar-me que s'havia trobat la porta tancada... "Mera" que té paraules, l'home... Jo, encara he aprofitat per passar-li unes fotos que vaig fer a cert familar seu en la Fira de Cocentaina passada, que sóc un deixat i se'm passen moltes coses amb tanta feina amunt i avall... Caldrà pensar en fer d'insurrectes un dia d'aquests si és que les circumstàncies poden amb la caterva de somnis que atresorem. Què hi farem sinó? Doncs aspirar a l'alegria...


Cap comentari: