.


.

.

c

c

.

"e mon pits flach lo passi de Rams canta".

LXII. Ausiàs Marc.

.

.
.
.

Cartell de la Setmana Santa 2020. Photofinish i Can Carrasca - Animafesta. Obra de Juanjo Alcaide García i de Sergi Gómez i Soler

.

.
.
.

divendres, 13 de març de 2020

Gràcies, senyor director. Gràcies alumnes...

GIF contra el virus de la malaltia de Camdelafu



Ontinyent, a divendres tretze de març de 2020.

Deixa'm que, per un moment, pose a un costat la ironia amb que em prenc el tema del coronavirus aquest que ens durà a mal borràs. 
Vull posar-me seriós per agrair al director del meu institut la sensatesa que ha mostrat aquest matí. Un matí que per ell i pel seu equip directiu, n'estic convençut, ha estat ben difícil, i emotiu també.

He pogut fer-ho en directe, personalment, i això sempre és una sort. I no em desdic del que li he dit. Després de la sèrie de beneiteries que he escoltat aquests dies als governants de les nostres institucions —que considere que no han estat a l'alçada amb eixe interés gens disimulat de treure's tot l'espart possible de l'ala i d'encolomar el mussol a un altre—, els mots que ens ha dirigit el director han estat el primer senyal de bon senderi vingut de qualsevol àmbit administratiu.

Des d'ara, treballarem de manera informàtica —i de valent— per tal que el nostre alumnat no estiga deixat de la mà de l'institut. Jo m'ho prenc com un compromís (perdoneu la parauleta) personal. No estarem mai a l'alçada dels nostres companys sanitaris, que posen seny i salut per tal que puguem superar el tràngol col·lectiu en què ara estem, però intentarem en el possible seguir aportant informacions, explicacions i aclariments a l'alumnat. És la tasca que se'ns ha encomanat i per a nosaltres és una vertadera passió, a més d'una responsabilitat ben gran, i també un honor i un goig. En mig d'aquest marasme, ara cal buscar un tot de metàfores marineres positives i ben actives per tal que tot el treball que hem anat fent en els darrers mesos puga arribar a un bon port. Ves a saber quin serà, amb tanta maror com podem arribar a trobar. Que no puga ser dit que no ho intentarem, almenys... I en això esperem també la col·laboració familiar i, sobretot, la dels mateixos interessats, els nostres xiquets i xiquetes. 

Com els he dit, ens trobem en una situació històrica, d'aquelles que no mai es donen (i que esperem que ni s'allargue ni es puga repetir). Per això, sense pors, però amb coneixement, cal que òbriguen els sentits per copsar tot el que puguen d'un moment que, en el futur de ben segur es sentiran orgullosos d'haver viscut, sempre que vulguen seguir amunt i avant, per suposat... Nosaltres, els seus professors, estic ben segur que no els fallarem.

Ara, a veure si descansem tots un poc, però només per agafar aire i començar aquesta nova aventura de treballar junts estant allunyats... I recordeu, renteu-vos les mans i no eixiu de casa si no és necessari... 

No sé com va el món, ni cap on anirà. Espere veure-vos a tots, i amb el somriure pertinent dels qui sereu els meus herois, alumnes i companys, quan arribe un colom amb la consabuda branqueta al bec... 

Gràcies de nou i endavant.

I ja sabeu, aneu/anem treballant de debò la poesia...