.


.

.

c

c

.

"e mon pits flach lo passi de Rams canta".

LXII. Ausiàs Marc.

.

.
.
.

Cartell de la Setmana Santa 2020. Photofinish i Can Carrasca - Animafesta. Obra de Juanjo Alcaide García i de Sergi Gómez i Soler

.

.
.
.

dimecres, 18 de març de 2020

Fent Nanos del Raval de Cocentaina..., a casa!



Ontinyent, a dimecres dihuit de març de 2020. Mitjan Quaresma.


M'he llevat de bon matí per preparar-me per a allò que per a què perdre temps i humor parlar-ho... Els alumnes que volen treballar bé que contacten amb mi i si la cosa no s'arregla, provarem de passar de l'oficialitat posturaire i anirem a la nostra, que és com va de veritat...

Però he observat alguna cosa extranya... Hi havia gent a la plaça de Sant Miquel de ma casa. I em reclama que ja és hora que pose els meus Nanos... Ja va, ja va!, que tot són presses i pareix que un no tinga temps per a sí, tant demanar tothom... 

Prepare els Nanos, prepare els cartells, els pose al seu lloc i de sobte se m'omple de figuretes que venen a veure què hi ha escrit, què diuen els meus primers Nanos...



Clar, com que hui és Dimecres de Mitjan Quaresma, el dia dels Monots, del Vell i la Vella, dels Nanos..., l'origen pràctic i negat de les mateixes Falles... El dia de partir la Vella... Que tinc nervioseta la pobra Quaresma, acosada per la xàvega per darrere i la serra al costat, que té ganes que arribe demà... Amb les ànsies de Nanos que tinc jo...




He, he, he... D'amagat però prop del centre festiu, sense molestar cap espectador ni fester, s'ha colat l'amic Alcaide... Veurem les images que treu...


I més content que estic perquè ahir vaig demanar ajut a l'aire i l'he rebut per part de tres amics de Cocentaina, el senyor Grau Nadal i altres dos que volen mantenir l'anonimat i no sé el perquè... M'han donat idees i fins i tot diàlegs que jo he adaptat als cartells, junt a les meues pròpies pensades... Per això he fet dos grups de Nanos. Els "oficials" del meu Betlem estan a la porta de l'Església del Raval acompanyats pel senyó rector dels Folls del Camp de Mirra, que ha volgut prestar-se al joc... I tenen diversos cartells de colors, tot representant personatges múltiples i converses diferents...

Ara bé, no em cabia tot. I tot aprofitant que hi ha altra casa en la plaça, li he colocat al davant dos dels meus personatges betlemístics més estimats, el senyor Enric Valor fent d'Albarder de Cocentaina, i la Balanguera, que fila, fila i filarà... Els dos s'han sentit contents per fer de Nanos, per més que el senyor Valor, al principi, era un poc reticent...



Et passe ara els versos, que des de casa no pots llegir-los i  a la meua no et deixe entrar, més que res perquè no m'estime ni les corones ni els virus...

De la paret de l'Església hi ha penjat aquests cartells:


Paquito: “Veus, Milagret?, des que va faltar Conxiu que la casa està buida”.

Milagret: “És veritat, Paquito!!! Açò és una roïna!!! El Raval està malament!!!”.

El senyó Rector: “Esteu tranquils, Paquito i Milagret, que tenim una alcaldessa que ho arregla tot!”.


Per un Pla Director per a la rehabilitació d’habitatges al Raval contestà!


Esperem que a la senyora alcaldessa li duren encara les piles alcalines que li regalaren els Nanos de la plaça de sant Isidre, vora el carrer de Sant Antoni...

També trobareu aquest altre diàleg:

Ti Peret: Vas vore, Sunsioneta, com de bonico estava el Raval quan va vindre la Mare de Déu pel desembre?”.

Sunsioneta: “Ai Peret, què t’esperaves de la nostra gent. Els carrers estaven que donaven goig, tots ben vestits i plens de gent! Vam pegar la campanà! Però com si faltara res...”.


Ti Peret: “Dona, la llàstima és que en l’aniversari de la Mareta ens falta el rector Ramon. Això hauria sigut una altra cosa... ”.

I encara podem trobar dos monòlegs més...

Teresiu: “Xicones i xicons, arromanguem-se que m’ho se menja la ronya!
Al Raval, moltes cases estan en estat d’abandonament.
Els majors ens deixen i a la joventut sembla que no li agrada omplir el buit!”.

I un últim que, ves per on, al meu Betlem no succeeix. A les proves fotogràfiques em remet...

Colaua: “Tinc el net enfadat, que no va poder tocar les campanes en el Rei de les Tres! Quin poc trellat...”.




I clar, hi ha també els cartellets que he posat als peus dels Nanos, com sol fer-se... Aquesta, podríem dir, és la "foto oficial"...



A Tirisiti no li ha fet massa gràcia la cosa dels Nanos. Jo sospite que és perquè al seu poble ja s'han oblidat dels Monots que feien... Però veus, hui el campanar volteja...



I què hi ha escrit a la casa de l'esquerra? Doncs aquest diàleg entre els Nanos improvisats...

Ti Enric: “Albarder m’han posat, tenen valor... Per Nanos ens han pres, iaia Balanguera...”.

Ti Balanguera: “I Nanos que serem, senyorhome. I ben honrada que em sent de poder formar part d’una tradició tan bella i tan sana, que és origen de moltes altres, com ara les Falles Valencianes. Per més que molts saberuts no vulguen dir-ho i ens ignoren”.

Ti Enric: “Te vostè tota la raó! Au, a compartir aquest dia plujós amb tota la gent que vindrà a llegir-nos i saber-nos. Hi ha qui només puja al Raval tal dia com hui... Ells s’ho perden. La de vida que hi ha en aquests carrers preciosos...

Ja veus com està a gom la plaça de Sant Miquel. Que a sobre el terrat de l'església i tot s'agombola la gent...

Quanta bellesa, i quanta tendresa...