.


.

.

c

c

.

"Aquells béns que hages donat, seran els únics que sempre tindràs".

Epigrames. Marcial.

.

.
.
.

.

.

dilluns, 23 de març de 2020

Cavall de sucre. La força dels meus alumnes...




Ontinyent, a dilluns vint-i-tres de març de 2020.

Ho he dit per activa i per passiva, que és part del que aquesta setmana estudiarem a FPB2 quan tractem els sintagmes...: si seguisc en l'ofici que sempre he tingut com el més noble —però que me l'han abagassat entre tants (i tantes)—, és justament pels meus alumnes. Em donen força davant la llangor i el desesper que sovint me'l caracteritza. És entrar a classe... I ara ja no entrem i per més mitjans que Conselleria posa (ara sembla que no els està gastant en publicitat, perquè la cosa clama al cel), cap dels seus programes de treball no ens funciona. Però ací em tens, confinat i amb poca gana d'enclaustrar-me més fondament en àmbits difusos...

I són elles i ells, des de la distància, els qui encara m'aporten caliu... Lluny i tot. I això m'admira...

Per un joc d'aquest que mai no entendré, al Departament es decideix que la Festa de la Poesia, enguany maratònica amb gel i bona cosa de botànics, girarà al voltant dels bestiaris... I em toca a mi per designació de no sé el com ni el perquè, treballar en Tercer d'ESO els bestiaris medievals. Ausades el paperet...

Quina passada els xicots i les xicotes, tu! Fem equips de treball i anem distribuint animals... Quedem en fer una mena de llibret... Jo vos llig el que el bestiari diu del vostre animal, que algunes descripcions en valencià antic són més velles que el propi valencià!, i vosaltres em prepareu una pàgina que continga el dibuix de l'animal, el nom i quatre versos que el definisquen a partir del que jo vos he llegit. Això pel dimarts... I pel divendres, el segon treball. A veure com vos trenqueu el perol pensant i repensant allò que vosaltres vulgueu, —el treball més difícil que hi ha...—, a partir d'aquest animaló...

I de sobte ve divendres i ens anuncien el confinament a casa...

Clar, el treball no està acabat, que ens quedaven dues sessions... Aleshores, a greus mals gran gent la d'Albaida... Vos quedeu amb el vostre animal i seguim fent els treballs, però de manera individual i amb un major termini d'entrega... Així el llibret serà més gros i interessant, i l'arbre imaginatiu florirà de propostes...

Dit i fet.

Des d'aquest divendres passat i fins a hui mateix ha estat un autèntic goig el fet d'anar rebent propostes imaginatives a més no poder...  I què dir del llibret... Si l'editàrem d'alguna manera quedaries ben sorprés...; ha quedat d'allò més bé. Bestial...!

No sóc jo de destacar uns sobre els altres, però en aquesta ocasió de treballs treballosos i treballats, en vull aüsar un, perquè m'ha deixat absolutament flipat, de veritat... 

Un alumne de pares pastissers, Víctor, que m'ensenyarà a escriure en l'ortografia d'Star Wars un dia d'aquests, em preguntà si pot fer un cavall de sucre... Que si valguera, son pare l'ensenyaria a fer-lo, i clar, li agradaria tant treballar amb son pare... Que si val? Clar que sí que val ni que no valguera...! Tu passa'm fotos del que vas fent i unes instruccions escrites que les expliquen i tant que s'hi val... Si m'han entregat fitxes per ordenar en parelles, dibuixos amb refranys, jocs de taula, poemes, diapositives, maquetes, auques, vídeos... Un tot que serà preciós de valorar i que ja alfarrase com a molt positiu. Com no em valdrà, quina Fortuna, un cavall de sucre?

Hui m'ha arribat el projecte. I amb ell i en ell, en la seua transparència i bellesa que em recorda la puresa i la dolçor més tendres, he vist l'ànima de tots i totes... 

És un privilegi el meu ofici. Com no anem a abocar-nos en ells i en elles, i per elles i ells, dins el tràngol.

El futur és incert per a tots. Ells encara no ho copsen. No els pot culpar ningú. Fins a fa una setmana, el tenien al davant, i els era tan dolç que se'l volien menjar a mos redó

En obrir-se el forrellat, cavalcaran...

Cap comentari: