.


.

.

c

c

.

"Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava,
el mar nua les boires dubtoses de cofins
llunyans amb un incògnit suau que mai no acaba,
imprecís, inexacte d'un altre més endins".

Sonet Marí. Quadern de Sonets. Bartomeu Rosselló-Pòrcel.



.

.
.
.

Cartell del Corpus 2020

Cartell del Corpus 2020
Obra de Juanjo Alcaide i de Sergi Gómez i Soler

dilluns, 17 de febrer de 2020

Tinc mono de fotos...



Fotografia d'Esteve Castelló. Darrere dels Moros, el Macip de la Soledat, infiltrat...



Ontinyent, a dilluns dèsset de febrer de 2020.

Ai... 

Com ja vaig contar-te, la meua càmera, tan bonica, no ha passat de l'Entrada de Bocairent. Primer va perdre qualsevol noció de nitidesa. Després consumia cada vegada més energia, però li costava arrancar... A la fi, les fotografies no aprofitaven per a molt ni per a massa. I què dir del mòbil? En determinades circumstàncies, igual seria millor que traguera full i llàpis i començara a dibuixar... 

Tinc mono de fotos. "Mera" que hem vist càmeres i no hi ha manera. Fins i tot una que vaig trobar que m'apanyava, en demanar-la, l'havien treta del mercat... Qui és desgraciat diuen que fins i tot amb els collons entropessa..., però jo no en tinc per dissortat, i m'enteste en trobar alguna cosa amb poder passar-ho bé... Perquè ausades que ho passe bé traient imatges. Estar en un lloc, sobre tot si és festiu, i no poder tirar mà d'un aparell com cal per registrar moments, em posa del tot neguitós... 

Ací tens un exemple del meu neguit... L'altre dilluns vaig baixar a Bocairent per veure l'Ambaixada Mora... Amb el mòbil, poc vaig poder captar... A la fi, vaig distreure'm tot escoltant la xarrada romàntica i pretenciosa entre els adalils guerrers festius... Me la sabia tota de tant com l'he arribada a treballar, sense haver-la escoltat mai en directe... Feia jo cara de ves per on ara que estaria bé fotografiar aquestes banderes i darrere el campanar amb el contrast de llum que hi ha i... I res, que l'amic Esteve Castelló em pilla, en una excel·llent instantània, allà al mig de tanta gent i completament sol, despullat, mirant enlaire sense poder-lo captar... Quina mena d'àliga bova... Xas, ja m'han caçat.

Tinc el mono...

I el meu sant Dilluns de Carnestoltes...

Cap comentari: