.


.

.

c

c

.

"Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava,
el mar nua les boires dubtoses de cofins
llunyans amb un incògnit suau que mai no acaba,
imprecís, inexacte d'un altre més endins".

Sonet Marí. Quadern de Sonets. Bartomeu Rosselló-Pòrcel.



.

.
.
.

Cartell del Corpus 2020

Cartell del Corpus 2020
Obra de Juanjo Alcaide i de Sergi Gómez i Soler

dissabte, 15 de febrer de 2020

Sant Goku!




Ontinyent, a dissabte 15 de febrer de 2020.

Recorde estar assegut a taula, a casa dels pares —llavors casa—, mirant-me ves a saber quins papers mentre la tele estava engegada i el meu germà feia tabola per allí...  I de sobte, miràvem TV3 perquè ens agradava mirar-nos-la, comença a sonar una musiqueta nerviosa, amb un senyor i una senyora que dir que cantaven és massa dir, perquè millor seria considerar que bramàven. Una nova sèrie. Van durar poc els papers d'aquella assignatura de l'institut que llegia per a examinar-me. Allò que ens venia de la televisió era electritzant...

Son Goku va passar a formar part de les nostres vides des del primer dia. Era una idea fresca, divertida... Quines parides més atractives soltava aquell monyicot amb cua de mico que de ben segur s'havien tret de la tan prolífica en mites cultura japonesa... De sobte entra en contacte des de la seua selva amb una civilització ciutadana ben avançada a través de la Bulma... Uns primers acudits desternillants sobre... sexe!, i a partir d'ací l'aprenentatge del protagonista. I doble, el ciutadà i el de les arts marcials i empés per la necessitat de cercar aquelles set magnífiques boles que despertaven el Drac que concedia desitjos. Amb enemics nobles que passen a ser amics, tot tipus de criatures imaginatives... Flipava amb un personatge tan absolutament destarifat i psicològicament complex com el Follet Tortuga, però el meu preferit era, sense cap dubte, Crilín... Calb del tot i petit... Quan la tia Mila va dur aquell gosset tan rebonic, negre i pelut, no vam dubtar-ho gens, que es diria Crilín com per fer broma (igual que els romans amb Juli Cèsar i la seua alopècia...). És així com el món Son Goku va entrar dirèctament en la família... 

Després, en créixer i complicar-se la trama després de tantes temporades, vaig perdre'm de vista aquest món, per més que en conéixer la trama referencial, sempre podies tornar a enganxar-te tot pensant d'on s'havien tret els creadors tants móns, tanta lluita, tan amplíssima conlloga... I la de riure que provocava, ves per on, la gràcia que, a mena de sal, anaven afegint els guionistes de tant en tant; el maromeig de Goku a les histèries del pèl de figa que li tocà per sort potser fos d'allò que més em feia partir-me... Ai quin temps...

Hui he sabut sorpresivament que fa just 30 anys del moment primer de la sèrie a TV3... Perquè Goku va fer molt per aquella televisió a les nostres terres, com aquelles sèries tan ben parides... "Poble nou", recorde ara... A Canal 9, la sèrie començà ja molt tard. I malgrat l'excel·lent treball doblador, que les veus de Carraixet excel·lien, si veíem cap capítol era més que res per recordar-lo, i encara hi tréiem defectes. Jo mateix, mai no vaig acostumar-me a la cançó en el valencià dels que em bufaven un ou... 

Entre els personatges incitadors del friquisme primer post-adolescent, Goku i els seus, així com Arale Norimaki i tots els habitants de la Vila del Pingüí, se'm constituiren com una caterva agradosament imaginativa i divertida. Els guarde en un lloc amable de la memòria de l'estima. I encara recorde l'acudit... Qui és el sant patró dels dibuixos animats?


Resultat d'imatges per a "goku núvol"


Ara, amb l'aniversari redó, encara veig que em faig més i més llunyà a aquell moment vital. I no és que la vellesa que vindrà m'esglaie, jo ja em sent vell. No sé... Segurament encara tinc, en algun plec d'aquell lloc feliç, les ganes de pujar al núvol Kínton i anar a buscar la Bola de Drac. Serà per nosaltres si allarguem la mà... És un món d'encís, un país encantat...


Cap comentari: