.


.

.

c

c

.

"e mon pits flach lo passi de Rams canta".

LXII. Ausiàs Marc.

.

.
.
.

Cartell de la Setmana Santa 2020. Photofinish i Can Carrasca - Animafesta. Obra de Juanjo Alcaide García i de Sergi Gómez i Soler

.

.
.
.

dimarts, 18 de febrer de 2020

Enveja cotxina...


'El martirio de San Esteban'.
"Martiri de sant Esteve", amb cartró de Rafael. Foto treta d'El País. GOVERNATORATO SCV REUTERS




Ontinyent, a dimarts dihuit de febrer de 2020.

Són les tantes de la matinada. Nit d'insomni. Aquesta vegada em pega per llegir la premsa.
Arribe a un text d'El País que conta un fet artístic d'aquells més rars... Els grans tapissos que dissenyà Rafael per a la Capella Sixtina vaticana, el lloc més icònic potser del Vaticà mateix, seran exposats durant una setmana a la mateixa Capella, sobre les pintures que simulen cortinatges... Conten que sobren dits d'una mà per comptar les vegades que han estat exposats. I que, ara, s'ha fet una tasca ingent i cara per tal de tornar-los a enganxar del lloc per on foren creats. Que són magnífics tots ells —i donen fe les imatges que acompanyen, que pots veure juntes ací mateix, i de les quals en penge jo per ací uns quants exemples—. I que si no estan penjats al lloc pel qual van ser concebuts és perquè mestre Miquel Àngel no ho volia. Per enveja.

Em sorprén, que no la coneixia, la gelosia que sentia Miquel Àngel. Es negava a compartir un mateix espai amb les pintures Rafaelianes. I serà ara, cinc-cents anys després de la mort del senyor Sanzio d'Urbina, Rafael, que el compartiran. Una setmana només, abans de la Quaresma. Mai no es veurà aquella capella tan plena de bellesa...

La cosa que el més gran dels artistes del Renaixement italià, amb permís de Leonardo, ja veus que tot va hui de "tortugues ninja", tingués enveja d'altre dels millors, com ens ha de sentar als pobres mortals? Cal que ens reconforte i ens alleugerisca un poc l'esperit en fer servir d'exemple l'anècdota per esvair aquelles pecances que nosaltres puguem cometre?... Ai l'enveja, que diuen que no ningú està lliure d'ella...

Mestre Llull, sempre atent als pecats comesos pels altres, ben clar ho deixava què era l'enveja al Llibre de Provèrbis, per si algú en tenia dubte..."Per enveja desitges ço que no deus haver", "Enjeja e accidia són germanes". I aprofita per lluir-se amb algunes de les seues perles: "Enveja no fa gràcies", "Enveja vol ésser rica sense bondat", "Envejós blasma ço que desitja", "Home envejós, amb un peu va a 'orgull i amb l'altre a la falsia", "L'envejós no desitja altra vida", i la meua preferida: "Enveja dona consell a qui no en demana". I desseguida t'aconsella com actuar amb un envejós, que Ramon Llull tenia estes coses..."Amb home envejós, no parles de tes riqueses", obvi, veritat?, "No et confies en home envejós", "A envejós no encomanes els teus béns"...


Tapiz 'La ceguera de Elimas'.
"La ceguesa d'Elimes", Foto treta d'El País. GOVERNATORATO SCV REUTERS

Altre dels grans, un servidor sempre s'hi remet als seus referents, el senyor Fuster i Ortells, Joan de la Creu, també pontificava sobre enveges... "L'enveja sol ser molt clarivident"..., "De l'enemic, n'envegem els defectes, gairebé sempre i, naturalment, sub specie boni. Són les seues virtuts el que en realitat odiem i ens molesta", i això en sentit positiu... 

I la cultura refranyística també en va plena de sentències sobre el tema de la gent que es beu el fetge i fa dentetes. "L'enveja se'l menja", "A qui vol el dels altres, el diable li furta el seu", "El vi del veí és el millor vi", "Baixen les muntanyes i pugen les cabanyes", "Rosega més l'enveja que la tinya", "Als ulls de l'enveja, tota acció és lletja". "Enveja les bones obres, així com fa el foc a la llenya", "L'enveja que escarota, poca nota", "L'enveja silenciosa, la més temerosa"... Em venen ara dos frases d'aquelles que et toquen, una és la que em repetia l'amic Vicent, el Bovo: "Val més fer enveja que llàstima", i també la de la fictícia conversa entre Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer quan aquest darrer entrà a València com si fos el capità moro..."_Pare Vicent, com va la bufa?", "_Va com ve, però no es deté...!". Ai, "Si l'enveja fora música, com ballariem tots", Miquel Àngel inclòs...

"L'enveja no fa estar gras", potser això és mostra que no considere l'enveja com a conformant del meu caràcter. Alguna en tindré, caldrà extirpar-la. No estic ara per a pecats capitals de la inconsciència... Només pense de tot plegat que Miquel Àngel era humà i que al Vaticà deuen nadar de panxeta econòmica, tanta parafernàlia per tant sols una setmana. Veges tu perquè no ho deixaran allí per més temps... Alguna clàusula que faça encara força pel domini miquelangelià sobre aquell territori? Falta d'amb què entretindre's? Quina enveja no poder estar allí per admirar tal meravella completa...

'Jesús entregando las llaves a Pedro'.
"Jesús entrega les claus a Pere". amb cartró de Rafael. Foto treta d'El País. GOVERNATORATO SCV REUTERS