.


.

.

c

c

.

"Oh germanes dels deus mireu com plora/ miques de pa beneit... Calces de fum
eroles de sagrat per a qui adora/ ment i cor gas mal vat put a ferum.

I ara mengem a doll el fruit carnal/ A valer prestarem cànters d'absoltes
Time a l'incaut el temps que fa veral/ tota mentida estral per moltes voltes
que amb la vida darem mostral cabal/ Lis tic florit en llaor d'en Carnestoltes.".

Dijous de Comares. Sonets de com la nit s'ama(r)ga. Sergi Gómez i Soler.

.

.
.
.

.

.
.
.

JA HA ARRIBAT LA VELLA QUARESMA

JA HA ARRIBAT LA VELLA QUARESMA

dilluns, 20 de gener de 2020

Punyetera neu...


Perfèctament podria ser la meua felicitació del Nadal 20-21, veritat Jacobo?




Ontinyent, a dilluns vint de gener de 2020.

Recontracollons...! Les encerte totes... Fa uns dies els comentava als meus alumnes que si nevara, jo me n'alegraria molt per ells, perquè sé la il·lusió que en les seues edats fan aquestes coses... Jo, que també m'estime la neu, m'estime la primera, la neta, la blanqueta no xafada, immaculada... A partir que tinga rastre o prenga mostra de brutícia, passa com els convidats i això que al poc temps ja puten... 






Ha sigut despertar-me i obrir la finestra que els fils d'estendre m'han donat la mesura exacta del molt que trobaria en obrir la finestra del menjador... Efectivament, que tot era blanc excepte la paret per on aquesta nit m'ha entrat aigua i humitat... I ja estàs netejant-ho tot perquè no quede marca. Ara quan la salut em deixe continuar les obres, almenys sé per on atacar aquestes coses inesperades... Però és que feia anys que no nevava tant... Les fotos obligades al paisatge nadalenc i unes de ben especials pel Nadal que ve tot i aprofitant que la grip primer i ara la ferida nova aquesta m'havien impedit de retirar la decoració solsticial... 



Després, manies, a omplir de neu tot aquest espai del blog, que ho necessitava. I després, mig matí a saludar les amistats que m'enviaven fotografies alegres de cobertures extremes i jocs infantils... M'agrada molt rebre aquests senyals d'alegria primera... Vinga jo a respondre amb les imatges que, des de casa, anava traient jo del Parc de Sant Rafael i de l'Ermita de Santa Anna, els dos extrems del meu paisatge habitual. La formosa serra Grossa i sant Esteve, hui estaven lluny, rera el gris panxa de burro de l'oratge nevador. 









Se n'anava la llum, l'ordinador s'aturava, no hi havia manera d'escalfar casa... Doncs de nou al llit, que anit traguejàrem per Urgències i no estic jo per eixir ni al canzell de casa... I així és com he pogut passar el matí... 


Aquesta vesprada la pluja ha acabat amb la neu. Jo, a casa, he trobat per fi forces per desfer-me del Nadal. Només hi ha ja el rastre fortíssim d'un Betlem que em té enamorat i que tardaré molt en desmuntar... Sembla que el cos ja comença a respondre'm. Demà no tinc tampoc classe... Començaré a netejar casa com cal, a més d'anar al metge per a completar aquest ritual de la malaltia inesperada, a veure què em diu la poca solta aquesta...





Au. Ja hem vist nevar enguany, i que no es repetisca l'estampa, per favor. Per a exageracions, la dels lectors que em creuen exagerats sense llegir-me i els mitjans de desinformació que s'escaroten en veure quatre volves..  Que no em force a dir allò de "punyetera neu" quan, fins ara, ha sabut nevar en el moment adequat i la quantitat correcta. Amb tanta neu, si fem cas de les parèmies, l'any vint serà de bé...