.


.

.

c

c

.

.

.

"Cantem germans, cantem,
a Maria, nostra mare, sense treva festegem.
Demanem-li sempre empar
pel nostre poble d'Ontinyent".

Himne antic de la Puríssima Concepció d'Ontinyent.

.

.
.
.
.

.

.
.
.

.Entra ací per a veure la col·lecció completa

.

.

diumenge, 1 de desembre de 2019

Declaració de principis sobre el Bou amb corda i embolat...



Ontinyent, a dia primer de desembre de 2019.


Em demanen que faça pública, com si això li importara a algú o (fins i tot a mi mateix), la meua opinió. 

Qui me la demana prova a forçar-me tot apuntant-me un seguit d'idees que evitarien del tot qualsevol neutralitat de part meua, atés que he publicat durant molts anys combregar amb totes elles: que si la degeneració etílica (el botellot baix de ma casa...), el profit econòmic d'uns quants sobre la festa comuna en espais públics, que si la pèrdua dels valors etnològics clàssics motivada per l'evolució social per un costat i la brega entre protagonismes per l'altra, el postureig polític i organitzatiu, que si les infames retransmissions fins i tot... Qui m'apreta, evita parlar-me de les tòpiques denúncies animalístiques dels desinformats de fora i tal, o encara dels múltiples naixements socioculturals implicats amb el devindre festiu, dels quals també he parlat tot lloant-los... 

Bo. Diré la meua...

Heus ací, doncs, la meua declaració de principis sobre la festa del Bou amb corda i embolat amb que, consuetudinàriament, hom celebra la patrona única i canònica de la meua vila reial i ciutat:


Cassola d’arròs al forn  


Ingredients per a unes... quatre persones?

• 500 g de porc: orella, peuet, morro... A mi m'agraden les costelletes.
• 400 g de bon arròs valencià.
• 1 cabeça d’alls.
• 2 botifarres de ceba de les d'Ontinyent de tota la vida. Que si no...
• 250 g de cigrons ben arremullats
• 1 creïlla pelada i tallada a làmines
• 2 tomaques d'horta, no de supermercat.
 • 4 cullerades d’oli de la Vall d'Albaida.
• Sal de la mar, clar.
• Safrà de les muntanyes del Vinalopó, si no és molt demanar...

Au, comença coent la carn junt els cigrons i calcula que cal posar dues mesures de brou per una d'arròs....

Ves fregint les creïlles amb els alls les botifarres, també tallades a rodanxes grosses, i les botifarres.

Sofrig per damunt, damunt, l'arròs i desseguida, omple eixa preciosa cassola ceràmica de sempre amb el brou i l'arròs sofregit, la carn i els cigrons. Després, ves distribuint al teu just i equànime antull eixe joc de botifarres i tomaques i creïlles. I al bell mig de tot, després de ploure-ho tot amb safrà i sal, posa la cabeça d'alls com a corona.

El forn ha d'estar ben fort i, amb tots els ingredients ben calentets. Llavors, introdueix eixe goig perquè bulla com el mar tempestuós i l'arròs vaja prenent tots els sabors i vaja passant de mel·lós a més sequet... Fixa't que quan arribe a eixe punt, caldrà que el tragues per assaborir-lo en bona taula. Tot dependrà de la força del forn i del teu ull...

I després, ja si vols, deixa't de bajanades i manipulacions i ves a còrrer si pots o et deixen, conscient o no de com pateix un animal; a beure o a mesbeure; a lligar; a fer fotos...; a passejar per la serra; a fer faena a la caseta o al secà o et quedes a casa fent la migdiada... I si veus el bou per la tele, baixa la veu, perquè, sobretot, ets lliure de fer el què vulgues, val, però sols mentre no m'emprenyes (ni m'esguites...).