.


.

.

c

c

.

"Aquells béns que hages donat, seran els únics que sempre tindràs".

Epigrames. Marcial.

.

.
.
.

.

.

dissabte, 23 de novembre de 2019

Mostrar la Festa...



Foto de Daniel Alfonso.



Ontinyent, a dissabte vint-i-tres de novembre de 2019.

Anit a Quatretonda, vaig viure la potser més divertida de les taules redones on he participat... Tot era embastat, tot era fet a batzegades de batzola, però al darrere hi havia molt i massa... Jo no sé el públic, unes trenta persones..., se'ls veia participatius i ausades que van tindre ocasió de divertiment! Vaig acabar esgotat en l'anímic en acabar el teatret que muntàrem allà a l'Ajuntament, i autènticament marejat pel guirigai que fou pel meu pobre cervell el sopar aquell on ni podies oir-te la veu... 
Em va fer gràcia el comentari de Mati Alcaraz, que esperava impacient la meua crònica d'ací mateix. Ja és hora d'encetar-la i ací la tens... 

Res, que ens tocava tancar les jornades "Patrimoni ociós" d'una manera absolutament insospitada i del tot inconvenient. I és que el llastimós caprici del destí és com és, i es fa més dolorós quan el motiva la dissort, la mala estrella... Dels titulars participants primers, només Mati va mantindre's en l'aliniació i a la fi, ens va tocar acompanyar-la a Pau Benavent, que digués el que digués sobre la seua experiència a TV3 jugava a casa i seria aplaudit, i a un servidor. Vaig arribar-hi que no pensava realment que podria arribar... Quan Josep Calatayud, president de l'IEVA, va proposar-me la meua participació, em vaig esglaiar de valent... Clar que m'hauria agradat fer una conferència de les tantes proposades tot intentant esbossar un fresc, diguem-ho així, del com veig la història aquesta de la Festa, amb majúsula, a la meua estimada Vall!; però sabedors de com va com va el meu estat de salut darrerament, un atreviment i tot em semblava la proposta ievaenca... Però així i tot vaig acceptar-la, i no diré que no he tingut ocasions de lamentar-ho en el moment, sempre a deshora, d'intentar redactar-me un text que fou conclusió, resum, explicació i presentació dels companys... Xe!, com si un servidor servira per tapar qualsevol descosit, que també...! Em deien durant la setmaneta ditxosa aquesta que jo tinc prou bagatge per fer les coses; però quan seus davant l'ordinador i passen les hores en blanc, acabes angoixant-te i furtant hores a la merescuda son de tal manera que ixes de casa per anar a treballar i desitges que no siga la darrera vegada que rodes la clau. Quan et trobes tan cansat com ho estic, quan veus que el tema a tractar pot ser excessivament polèmic si dius, com tens per costum, les veritats que saps, que coneixes, que et sagnen... Veig la Vall, veig allò que fou en el fet cultural i sociofestiu, i em faig creus de l'on hem arribat i del com hem devallat tan depressa. N'explique els perquès? Menys amics no puc tindre ja, i els qui em queden estic segur que preferiran que siga jo mateix i no em traïsca. En evitar els noms propis per estalviar querelles ja anem bé, em deia un dels pocs que segueixen remant la barca de l'amistat verificada...










Tenia molta gana de dues coses, jo. La primera, veure si hi acudirien dos amics d'anys als quals fa massa que no abraçava: el senyor Benavent Benavent i el senyor Canet i Català. Allí estaven els dos, puntuals, per a la meua felicitat. La segona era també una història cordial, però amb tot a veure amb la clausura aquesta... La presència de Mati Alcaraz. Mentre feia el seu discurs encantador i de crítica profundament argumentada sobre la relació televisió i cultura d'arrel tradicional, la veia disfrutar. Em girava jo cap el públic i me'l mirava assentint, comentant, atenent. Llavors la meua satisfacció pujava de to... Són molts anys d'amistat (com vaig alegrar-me de trobar-me amb ella el seu xofer particular i marit... he, he, he...), i la seua participació en la darrera jornada va ser proposta meua ràpidament acceptada per l'IEVA... Sabia que la seua sinceritat professional i la professionalitat sincera que la caracteritza posaria al seu lloc exacte l'statu quo d'un dels temes que com a tractant o traginer festiu que diuen que sóc, més em preocupa. I m'agradava coincidir en cadascun dels tantíssims aspectes tractats, que, a la fi, resultà la sessió ociosa amb més idees plantejades, i diferents i engrescadores. El que no suposava mai és que es creara entre nosaltres una sinèrgia tan divertida damunt del tenduret aquell que improvisà Pau Benavent mateix amb materials de la taula del plenari municipal... Ho passàrem tan bé que el públic el sentia flipar... Ho vaig dir en veu alta i a través del micro: es que ens estimem profundament la feina que fem..., i això s'apega de manera fàcil. I eixe públic que sembla ser que no es cansava, encara feia més preguntes. Quan Dani Alfonso va soltar la barbaritat polvorística que està preparant la Barbaritat Valenciana de Generalitat que patim pel que fa a la necessitat de reconeixença municipal de les festes d'interés local per poder encendre una mísera traca... L'alcaldessa de Quatretonda, amabilíssima, intervingué immediatament tot explicant que sí, que la cosa era de tal calibre que el proper plenari anava a tractar un tema que a tothom ens resulta increïble, impossible d'entendre. Una nova hiperburocratització innecessària que només complica la realització de qualsevol festivitat i esgota el costumari històric. Què no has tingut prou mala experiència, senyó polític, amb el tema de la pólvora morocristiana? Vas a per més tasses?  I de nou usaràs l'excusa de la seguretat quan tots sabem que només és postureig?  Jo no vaig poder estar-me'n i vaig acabant contant a tall d'exemple de l'estupidesa regnant a les altures polítiques allunyades del "poble" l'acudit d'eixa vila que tant m'estime on es dificulta l'encesa de les Fogueres "de tota la vida" per no cremar la serra i es crema la serra en disparar el castell... Tot d'aquesta manera. I ningú no es tallà, no... Em va faltar dir si hem tornat a l'època del "Despotisme il·lustrat" versió estúpida...

I si em torne a posar seriós, puc afegir una afirmació sobre el tot açò que m'alegra: per una vegada, vaig trobar que parlar de cultura d'arrel i festiva de manera amable, per més que un servidor no siga gens optimista (pel que veig que passa fora i que nosaltres comencem a copiar dins), i per part de gent que se l'estima realment viva, ampla i allunyada de rots i prebendes, i per a persones que la viuen, es fa necessari.

Crec menester que l'IEVA es preocupe ara de recollir, si pot ser, les intervencions de Gil-Manuel Hernández i Mati Alcaraz com a mínim, i que transcriga com siga les taules redones de Bèlgida (correfocs i pirotècnia) i d'Agullent (sobre les Fogueretes agullentines, Cordà de Bocairent i Coets de luxe processionals de Bellús) tot facilitant que es puga veure allò que els ponents havien preparat audiovisualment i que no funcionà en fallar la tècnica. I en tindre-ho tot, ho publique d'alguna manera. La meua xerrada, punxeguda i amarga per necessitat (només 14 "museus" i sols 1 de festiu?), la treuré aquesta setmana en dansa per aquest blog, que per a això el mantinc. I caldria insistir en dur a la Vall el senyor Ariño Villarroya, que feu pala a Ontinyent, per acabar d'arrodonir la visió pensada en un principi. I en ser possible, caldria seguir amb l'ús que fem de l'oci per ampliar-lo a altres sectors de la Festa, de la Cultura volguda tradicional, de la seua economia, les fòrmules, els treballs que s'hi relacionen (el més interessant, per exemple, de la xerrada polvorística mullada de Bocairent fou justament l'opinió dels músics!). Com seria d'interessant reflectir de veritat la realitat festiva de la Vall en tractar temes com ara la participació de les bandes; els pagaments a entitats i la recerca del com pagar; la veritat de les inexistents subvencions; la politització profitosa; l'heroisme de qui encara té voluntat de fer; la participació dels mitjans de "comunicació"; l'associacionítica capelleria generadora d'enveges i travetes cremadores a base d'egos i crematisme; la manipulació governamental en les històries dels premis BIC i altres mandangues del tot esfereïdores... Però sense caure en utopies, eh...? Clar que seria interessant recollir tots els programes de festes anuals (qui ho fa?, qui ho envia?, qui ho organitza? Que ja va ser gairebé impossible fer cadascun dels calendaris de l'IEVA en els 2000...!), clar que seria interessant fer una programació pública (qui ho...), clar que... Hi ha tanta faena per fer, que crec que més que no mostrar la festa, el que hem acabat fent és mostrar que no sabem com aprofitar els esforços i les inèrcies que produeix aquesta en tants àmbits distints. A mi, em consola que la gent sí que sàpia viure-la!!! Encara com!!! I per la part que em toca, ben content quede en haver escoltat parlar per una vegada i a la meua casa gran que és la Vall (i haver parlat jo també no disposant de veu pròpia, que ja sabeu allò de les censures que se m'apliquen) de manera seriosa i planificada, de Festa.

L'acte fou clos amb unes breus paraules de la senyora alcaldessa, que oferí el poble per a qualsevol iniciativa cultural que puga agermanar-lo més encara a la Vall i, per a la meua alegria (atés que em quedava massa gran tancar de part de l'IEVA, una entitat de la qual ni tant sols sóc soci), que Maria Josep Garcia agafàs el micro i donara les gràcies a tothom. Gràcies que reprenc jo ara per dedicar-les a l'IEVA per haver confiat amb mi per a aquests maldecaps que, en el fons, en el fons, tanta vida donen... Si m'haveres vist camí de Quatretonda, en el cotxe i plovent, cantant cançons de Manel tot recordant els tants de bolos que m'ha tocat fer en aquesta vida per mostrar la Festa...







Cap comentari: