.


.

.

c

c

.

.

.

"Cantem germans, cantem,
a Maria, nostra mare, sense treva festegem.
Demanem-li sempre empar
pel nostre poble d'Ontinyent".

Himne antic de la Puríssima Concepció d'Ontinyent.

.

.
.
.
.

.

.
.
.

.Entra ací per a veure la col·lecció completa

.

.

dijous, 28 de novembre de 2019

Ja tinc la meua "barxa men"...!









Ontinyent, a dijous vint-i-huit de novembre de 2019.

Ahir, entre un fotimer de disgustos d'aquells que dius que perquè et toca a tu bregar amb tanta tonteria, va arribar-me una alegria sorpresiva d'aquelles que és més alegria perquè havies oblidat que et passaria. Vaig passar a recollir la meua "barxa men"... Ja sóc un home amb barxa...

Amb panxa? No, dona, que això ja fa anys que en tinc, i de marxa, marxa, poc em veuràs. Barxa...! Això sí, espere passar-ho bé quan marxe amunt i avall escoltant-hi el darrer treball de Lluís el Sifoner...
Ai, Sergi, quin embolic que fas... Què té a veure el Sifoner amb ser un "barxa men"... No, jo no sóc un "barxa men", realment és que me n'ha arribat una, i de preciosa, mira sinó la foto, tot acompanyant el darrer disc de l'homenot de la Marina. Es diu "Trenant barxes", cançons de Lluís el Sifoner i el Cor de Mestres Barxeres, amb Cristina Martí i Paco Molines... Però tens raó, no t'embolique més. A veure com t'ho explique.

Fa uns mesos vaig sorprendre'm amb l'edició d'un verkami... Sí, ja saps que estic molt escaldat amb el tema dels verkamis aquests, que encara estic esperant alguna que altra resposta (que ja no recompensa) de gent que si edite ja no me'n recorde... Però em va fer taaaanta gràcia trobar-me la portada del llibre promés, el de les barxes... Allí el senyor Fornés i Pérez-Costa trenant i trenant... Ni tant sols sabia jo què era una barxa... Resulta que és el nom que duen les tradicionals bosses de llata feta amb palma de margalló que es feien a la Marina. Un treball artesà llarg i d'arrel ben fonda que s'ha volgut recuperar a través de la creació de l'Escola Taller de Pedreguer (el 2018, l'any passat) i el record a les barxeres que van ser. Ficant-se el Sifoner pel mig, només podia eixir una cosa realment interessant, les barxes tornen a estar vives i ell ha trenat tot un espectacle sobre el tema, i de nom de rebombori: "Exaltació de la barxa valenciana"... Clar, m'hi vaig abocar. I en trobar que hi havia la possibilitat d'aconseguir una barxa "d'home"... A ulls clucs". Si tot anava bé, al novembre podria lluir jo la ditxosa "Barxa men", especial home amb folre i tancada amb cremallera... Jo no sé què té d'home o no, però en tindre-la a les meues mans, vaig enamorar-me. Xe!, com de ben acabada està!, que de tan bonica em fa un no-sé-el-què estrenar-la, que no se'm trenque, i això que es veu ressistent!.
Redell, maniós. Què no has vist que han fet una marca nova registrada per retornar-les de veritat? Si se't trenca, els en compres una altra i arreando! Què vols endur-te els diners a la tomba, tu?

I dins de la barxa aquesta, el llibret, amb el CD... Es veu de lectura ràpida i agraïda. En poder, me l'engoliré (a la primera guàrdia escolar buida del seu contingut propi que tinga...). El CD, l'escoltaré hui mateix camí de la feina. Estic ben segur que en tractar-se d'una obra sifonèrica, estarà ben feta i serà d'allò més estimulant... Ben content estic d'haver mecenitzat aquest engrescador projecte entre altres 52 persones que li aconseguírem superar el pressupost inicial, al Sifoner. No els donarà per fer el viatget que volien a Nova York, si no res sobrava..., però espere que l'experiència els haja estat gratificant i que tot siga a fi de bé. Jo, ja tinc ganes de lluir com a margalló la meua barxa "Sifonera"...