.


.

.

.

.

.

"Voldràs anar-te'n de Fira a Ontinyent? / Fenoll, malva i pensament...
Saluda a algú que encara allí riu,/ que el tenia per amor viu.

Que a més em deu la camisa de lli .Amor de trama i ordim.
Poliol menta i romaní. La llançadora fa son camí.
Sense costures ni cap brodat, Embast ben repuntat.
Si vol tindre'm enamorat".

De Fira a Ontinyent. Sergi Gómez i Soler.

.

.
.
.
.

.

.
.
.

.

.

dilluns, 4 de novembre de 2019

Fira ventada...






Ontinyent, a diumenge tres de novembre de 2019.


Hui sí que ha sigut dia de Fira, i per més aire que ha bufat, que tombava paravents i aventava la parva, he pogut mesclar-me en ella fins disoldre'm. Sempre al pas lent de qui s'admira de cada parada i s'atura davant tota novetat que davant els ulls famolencs s'hi creue. És ben cert que he fruit d'allò que més m'agrada, xerrar amb la gent, amb la família, amics, firers, periodistes, visitants... No han baixat d'una dotzena les converses sucoses que he mantingut, feliç i interessat més en escoltar que no en parlar. I en voler apartar-me del fet intrínsec per quedar-me amb allò banal —nivell visitat admirat—, he acabat parlant-ne més que mai de la Fira que es mor d'èxit perquè no saben nodrir-la ni acotar-la, de la Fira que voldria més llum, més participació, i en el temps en que qualsevol espectacle es troba a l'abast de coneixença a través del món globalitzat, que tingués alguna cosa no que la distingira de les altres, sinó que la fes perenne en la nostra memòria. Un ítem reconeixible per admirar. Un símbol...

Algunes de les xerrades han tret en dansa l'anterior post del meu blog en què retreia tot allò que el dia de Tots Sants va superar-me. Hi ha qui m'ha assegurat que em quedava curt, que millor que això ho diguera un jo desvergonyit que ve de fora per més que siga de dins perquè els qui manen no escolten i tot s'ho prenen a la tremenda i tal... Fins i tot hi ha qui m'ha assegurat que me'n passe uns quants pobles de diverses comarques quan idealitze una falsa Cocentaina... No, sé el què dic i de qui parle... Les idealitzacions queden llunyanes del meu anar anant i entenc perfectament que a totes les cases bullen faves. Però l'aparador de la Fira me'l prenc seriosament perquè és en ell, en la seua espera i gaudi, que he crescut. Potser m'equivoque en voler recuperar un trosset d'un paradís perdut quan les cartes sobre la taula em diuen que no seria convenient més que mirar denfront i seguir caminant. Potser fora millor que perdés del tot..., no sé, i més ara que estic pensant seriosament l'empadronar-me...

Sembla que la Fira ha anat ben bé a aquells que d'ella hi viuen, i jo me n'alegre moltíssim. Eixa és la intenció final. El tema dels visitants ja és altra cosa... Ha anat amb decreixença agraïda des de l'exageració de divendres, quan el formigueig multitudinari, remesclat amb la calor, va fer de la recerca del goig, desfilada d'animes en pena. 
En un moment en què analitzem la turistificació com un problema creixent per a tot tipus de festa, aquesta, que necessita justament d'assistències massives per a mantenir-se, i segueix batent rècords, corre el perill d'adormir-se en la seua posició primera comercial, d'entreteniment i topicisme. Cada vegada més ampla en superfície i llançada a la recerca d'allò millor en tecnologia actual, oblida renovellar allò ja assentat i ho repeteix ad infinitum, tot provocant un efecte de tedi repetitiu. La privatització d'anys dels mercats "culturals" temàtics i dels espectacles que comporten ha dut a la reiteració iterativa constant i, en molts casos, a la mateixa banalització d'allò que s'ofereix. Allò que ací trobaràs, el decorat inclòs, prompte ho veuràs en altra població. Res ja no és únic ni icònic, i poc s'estrena que faça que el públic alce el cap admirat a mirar o aplaudisca amb ganes. Enguany, fins i tot resultava cridanera la franquícia d'alguns productes repetits, marques i tot, en diverses parades del mateix entorn temàtic... Potser caldria reaprofitar idees ara descartades i que es mostraren eficients, a més de parir-ne'n de noves. Potenciar a través de concurs la preocupació per la tematització i millora de les parades; reaprofitar espais del mateix recorregut ara mateix mig abandonats; repartir a discreció els espectacles puntuals i sorprenents que tant s'enyoren; augmentar l'enllumenament en determinats foscos indrets... De tot això hem parlat. I les idees bollien... Alguna història que faça que eixe primer lloc merescut, la primacia indiscutida, seguisca meresquent-se sense discussió... Alguna cosa que se'ns marque i remarque l'edició com a una experiència vital que vulguem mantenir a dintre, i desitjar que passe prompte un any per retrobar-nos i gojarde valent amb el mercat més gran que pot trobar-se al redós del nostre horitzó immediat...

I en tornar a casa, ho he fet satisfet. Content i cansat a parts iguals. Ben lluny de la bogeria que fou divendres. Amb l'enyorança d'aquell que encara afegiria algun dia més per gaudir de Fira i poble... I sobretot, de la gent...

Hui he fotografiat de valent.

Ací tens un tast ben xicotet de tot allò viscut amb intensitat ben calma. 
Les imatges que em quedaran de l'edició de l'any dèneu. La resta, bo i dolent, no han arribat a erigir-se com a mereixedores de perennitat...
La Fira ventada, potser... 




"I tu on vas tan de matí?, si encà no lloguen!".




"El primer que s'alça es vist".




"A porta tancada, el diable se'n torna".




"Cadascú sap on li apreta la sabata".




"A l'entrar al saladar, es divisen les barraques; és tanta la fam que tinc que me s'antoixen pataques".







"Gaiato i cistelleta, i a a viure a esquena dreta".




"Costa més l'espart que l'escurada".




"No deixes les carreres velles per les novelles".





"A tal cap, tal barret"





"Lluna lluent, poc peix i molt vent".




"El pa de casa mai no omple".




"A la mar, no ve d'un peix...".





"Tenen més barrets que caps".



"Si ensomies que eres comte, i eres un trist jornaler, ja vindrà l'amo de casa a cobrar-te bé el lloguer".






"Regals ablaneixen pedres".




"La cera, al costat del foc s'escalfa".





"Qui és pesat buscant, troba una pedra o un elefant".




"Burra i burret no van drets al molinet".




"Paciència, i un burret que l'arrastre".






"Deixa fer, vent, que la música és de qui l'entén".






"El qui treballa per a ell, ompli la bossa i el cistell".





"Vaig com a nano en dansa".






"La bona llonganissa es coneix en tastar-la". 






"A cada u li és permés defensar la seua roba".





"A cadascú lo d'ell, i a robar lo que se puga...!".







"Qui la tasta, no morirà de cap basca".





"De bones flors raja la mel; de mals cors, la fel".





"No és hermós qui és hermós, sinó qui agrada".





"Qui juga amb foc, tard o d'hora es crema".






"Qui val, val...".






"Aplegar i poar".






"Animal desenfrenat, mira'l de lluny i amaga't".







"A qui es burla, el dimoni li furga".




"Aiguardent i figues seques, all-i-oli i pa torrat, fan ballar endimoniat".





"Estar desenterrant morts".




"Fumar, perjudica seriosament la salut".




 "En la taula i en el joc coneixeràs els homes".




"Aparta l'ocasió i apartaràs el pecat".





"Evita l'ocasió i evitaràs el perill".





"De diners, sempre en volen mésels rics: i els savis de llibres i amics".






"Bon sol i bona lluna, Déu ens do bona fortuna per a hui, per a demà, per al dia que vindrà".