.


.

.

.

.

.

"A força de nits/ m'estimo la vida
i d'ella en vaig fent/ la millor amiga,
a cops de veritats,/ a cops de mentides,
un poc em fa mal,/ un poc em fascina".

A força de nits. Lluís Llach i Grande.

.

.
.
.
.

.

.
.
.

.

.

dilluns, 9 de setembre de 2019

A la processó de les Promeses d'Algemesí



Ontinyent, a dilluns nou de setembre de 2019.


De nou, i tantes vegades com hi hem estat, a la processó de les Promeses d'Algemesí, sense haver-ho promés. I ja se sap, per la Mare de Déu d'Agres, que aquestes coses no cal fer-les sense la convicció de la promissió o del vot... Però en la vida, les coses venen donades d'aquella manera, i heus-me de nou preparat per a provar a fruir de la més coneguda, alçada, i per tant mitologitzada, de les fòrmules festives processionals tradicionals valencianes. Això amb permís del Corpus de València, de qui copia i reinterpreta, i de les formes Sexennals de Morella, d'on prové. Com a mínim, sí que compartirem que és la més exageradament publicitada de totes elles. Ho mereix la festa? I tant!!, per més que continuen vigents els problemes organitzatius que se la mengen pels peus. Dona-li a un "fotògraf" una estampeta d'aquelles d'impunitat absoluta que els donen —i/o es prenen—i ja la tenim!

Jo, per la meua part, no he incomplit aquella promesa que vaig fer de no tornar a la Processoneta del Matí fins que no se li apliquen les dosis de teràpia que necessita el malalt; que vinc de nit, quan sembla que, per ser la primera de les tres grans desfilades, la cosa va més tova..., però veient la vespra, em faig creus del què passarà demà amb la festa! Cal reconéixer l'amabilitat dels dansants i els seus acompanyants, que trobe pels anys més gentil. Fins i tot cal aplaudir aquells fotògrafs més joves, que no tenen inconvenient d'acatxar-se per permetre la visió del públic. Els més majors, muralla inaccessible i burla constant de qui puga increpar-los davant la insistència del ser muralla, segueixen a la de sempre. La contradicció, doncs, és manifesta: si l'ofici de qui treu fotos acaba en un producte que pretén atreure més públic a la festa, i quan el públic atret arriba a la festa va i es troba que no pot disfrutar-la perquè la muralla fa noves fotos per pretendre atreure més públic a la festa... Les cadires de tribuna disponibles són del tot insuficients (i gràcies que hi són...), i si vols quedar-te a casa a veure la retransmissió televisiva pots posar-te malalt amb ganes només que tingues un poc de sensibilitat (ahir mateix em cridava un amic per comentar-me que, atrevint-se a contemplar-la, va quedar estorat del munt de barbaritats i banalitats que arribaren a perbocar els comentaristes... Culpa seua sabent que les coses que no es furtaren de Canal 9, les heretà À Punt...).

És, però, injust del tot deixar només constància d'aquesta gangrena a la que sembla insensible l'organització ajuntamental. Ni el poble ni la festa mateixa mereixen que ens quedem enganxats a aquest anecdotari incomoditzant que cal, però, exposar per ser justos. Més que res perquè els valors que la celebració conté són tants i de tant alta vàlua que eclipsen qualsevol malestrugança governamentoide. La gent del poble, el que representa una vegada revestida de robatge i personatge, el com ho representa, la riquesa de motius sensorials i temporals, l'escenari..., i sobretot la mitologia que any rere any ha anat acumulant-hi pòsits que la venerabilitzen, ofereixien un discurs bell de bona veritat i factura. D'aquells que atrapen els qui s'acosten i el convéncen de trobar-se, efectivament, en un instant  i un lloc únics.


























































No penses que no és difícil veure i viure. La major part de fotos que he fet són com aquesta.










Almenys sí que puguérem aplaudir la primera Tornejant, quan honorava la Mare de Déu de la Salut...


La Mare de Déu de la Salut ix del temple de Sant Jaume i els Cirialots li obren pas... I al darrere, no sé com m'ho faig per treure, a més de Santa Teresa, la imatge de la Mare de Déu del Miracle de Cocentaina...




I vaig trobar curiós que la protagonista de la festa eixira sense massa fotògrafs al davant. Se'ls havien endut tots els Tornejants. Potser és una estratègia. Efectiva en tot cas...