.


.

.

.

.

.

"Vull deixar amor i somnis i paraules/ que durin més que jo, al cor dels altres".

Joana Raspall.

.

.
.
.
.

.

.
.
.

.

.

dimarts, 23 de juliol de 2019

Sobre l'home a la Lluna...







Ontinyent, a dimarts vint-i-tres de juliol de 2019.

Aquests darrers dies no podies engegar la televisió perquè semblava que tot era l'aniversari de l'arribada a la Lluna de la Terra, cinquanta anys s'acomplien el diumenge, exageradament tot... Dona, tampoc no està mal si veiem que l'alternativa és la qüestió política habitual, tant desagradable com sempre i més repulsiva que mai. Bo és que es recorde aquell pas tan xicotet per l'homenet nord-americà com enorme per la Humanitat, així, amb majúscula...

A mi, en veure de rampaina una referència televisiva mentre canviava de canal vacacional, em van vindre al cap dues anècdotes d'aquell temps que igual ja t'he contat alguna vegada...

La primera, va contar-me-la un professor meu fa molts anys, que va assistir el dia després de l'arribada a la lluna a una conversa que es produí al banc aquell corbat i llarg on tants iaios s'asseien al Sant Domingo d'Ontinyent abans que allò fos el cementiri de disseny que és ara. Doncs bé, la conversa girava entorn la impossibilitat que els americans haveren xafat la Lluna... Una teoria conspirativa que tenia una base ben sòlida: com anaven a poder allunar si la Lluna estava en el ple? Que on s'aguanten? Caurien sense remei per les vores, que és redona! "Mera" que t'ho creus tot el que ix per la tele!, estàs allunat, que això no pot ser...! I encara te'n diré altra; si haguessen provat a anar amb qualsevol quart, en minva o en creixença, podien haver-ho fet amb total seguretat a la part de dins, perquè la banya de baix els havera protegit, com un bressol, que no has vist les banderes dels moros, xe...!

L'altra, és una facècia ben coneguda en aquella época entre la gent del meu poble i la veïna d'Aielo de Malferit.
Tenien els aieloners fama de molt treballadors. Per la qüestió de la vareta de planta de raïm americana que ens salvà de la fil·loxera, hi havia molta gent d'Aielo fent de viatjant correguent món. Per això, quan allò de la Lluna, a algun ontinyentí se li ocorregué dir que quan el senyó Amstrong xafà el satèl·lit, trobà gent d'Aielo per allí fent negoci...

... i els d'Aielo respongueren immediatament: i saps com arribàrem allí? Anant a Ontinyent i posant damunt, l'un de l'altre, un frare i un capellà, un frare i un capellà, un frare i un capellà, un...
I mentre nomenaven cada parella religiosa acumulada, feien un joc de punys, com seguint el joc del calfamans, per fer encara més punyent la burla...

Com m'estime la gent de la Vall... Som tan allunats...!