.


.

.

.

.

.

"Vull deixar amor i somnis i paraules/ que durin més que jo, al cor dels altres".

Joana Raspall.

.

.
.
.
.

.

.
.
.

.

.

dilluns, 8 de juliol de 2019

Sobre corrupcions eclesials...





Ontinyent, a diumenge set de juliol de 2019. Sant Fermí.


Un company d'institut, a qui estic ben agraït, va passar-me un llibret per tal que gaudira d'ell. No he tingut temps fins a hui de llegir-me'l, i estic ben satisfet d'haver-ho fet, entre tantes calors... L'he de tornar demà mateix, per això vull anotar ací unes línies que em semblen d'allò més clarificadores ara que m'estan arribant tantes barbaritats comeses pel nostre clergat comarcà...

Es tracta de l'opuscle "Juli despatxat de les portes del cel", atribuït al gran humanista renaixentista Erasme de Rotterdam. I es tracta d'un diàleg entre el papa Juli II (Giuliano della Rovere, mort el 1513) i sant Pere, quan el pontífex arriba a les portes del cel i se les troba tancades... Ausades que es diuen coses mentre fan un repàs dialògic al pontificat d'aquest papa, enemic declaradíssim dels Borja, i de la situació de guerra continuada pel seu profit que deixa a Europa. Imagine la gent d'aquell temps, com la d'ara en passar-se l'obreta, rient sota el nas amb tanta veritat, impotents davant tals desgoverns i desgavells... Certament una venjança poètica vinguda d'una de les ments més preclares...

Coneixia de l'existència de l'obra, però no l'havia llegida. L'edició, dins la col·lecció "Breviaris" de les Publicacions de la Universitat de València, és una traducció d'Antoni Seva, del 2013, i m'ha complagut força. Miraré si puc aconseguir alguns exemplars, per regalar-me'l i regalar-los a uns quants que, com jo, també voldran riure de les penes que hui en dia i al nostre horitzó...

Anem amb el text..., sempre són paraules de sant Pere, si el sant fos de Rotterdam...



"M'ho crec. Perquè, com podies tenir temps de repassar les pàgines de l'Evangeli i de llegir les epístoles de Pau i les meues, si estaves ocupat en tantes ambaixades, en tants pactes, en tants càlculs, en tants exèrcits, en tants triomfs?
En efecte, totes les altres disciplines demanen una ment lliure de preocupacions vulgars; la doctrina de Crist, però, exigeix un cor ben net de tot contagi d'inquietuds terrenals. Perquè un mestre tan gran no va baixar del cel a la terra per ensenyar una filosofia qualsevol, fàcil i vulgar. Ser cristià no és una professió ociosa i tranquil·la. Rebutjar com un verí tots els plaers, cacigar les riqueses com si fossen llot, tenir per res la vida: aquesta és la professió del cristià. Com que als que no són moguts per l'esperit de Crist, això els sembla insuportable, es decanten cap a certes paraules buides i meres cerimònies i, a un cap postís de Crist, hi afegeixen un cos postís".


"Ara veig que, al contrari, qui pretén ser el més acostat a Crist i, encara més, igual que ell, està enfangat en els afers més bruts, en els diners, en el poder, en tropes, en guerres, en pactes, per no dir ja res de vicis.
I, damunt, tot i ser tan estrany a Crist, tanmateix abuses del nom de Crist per a orgull teu, i, posant-lo com a pretext a ell, que va menysprear el regne del món, actues com un tirà mundà i, veritable enemic de Crist, detens l'honor degut a Crist. Beneeixes els altres, tu, un maleït; obris a altres el cel, d'on tu ets rebutjat de ple; consagres, tu, un sacríleg; excomuniques, tu, que no tens res en comú amb els sants. Quina diferència hi ha entre tu i el soldà dels turcs, sinó que tu t'escudes darrere del nom de Crist? Sens dubte, teniu els mateixos sentiments i una vida igual de bruta, però tu ets una pesta més gran del món".



"Tu dius que l'Església ha crescut, quan els seus ministres estan llastats amb poder humà; afirmes que està guarnida, quan està sollada pels gustos i pels luxes del món; declares que està segura, quan, pel patrimoni dels sacerdots, el món sencer lluita en les guerres més funestes; dius que floreix, quan està embriagada de plaers mundans; que està tranquil·la, quan, sense que ningú proteste, frueix de riqueses, millor dit, de vicis; i amb aquests pretextos has enganyat els prínceps, els quals, seguint els teus ensenyaments, anomenen els seus pillatges i les seues boges baralles "defensa de Crist".


2019?, no 1518...501 anys. Nihi novum sub sole? No, no hi ha res nou sota la capa del cel...



Resultat d'imatges de juli despatxat de les portes del cel