.


.

.

.

.

.

"Vull deixar amor i somnis i paraules/ que durin més que jo, al cor dels altres".

Joana Raspall.

.

.
.
.
.

.

.
.
.

.

.

divendres, 12 de juliol de 2019

Adéu, llibreta...





Ontinyent, a divendres dotze de juliol de 2019.



Ahir vaig provar d'escriure uns versos.
Vaig treure la llibreta de sempre, del fons de la bossa grisa de la permanència obligatòria, la que duc a l'institut vull dir, i no vaig poder escriure. 

No hi ha lloc, és ben plena, l'he omplerta, saturada de lletres és i està, de gargots, de dibuixos encara, adreces, apunts d'idees.

Un nou poti-poti d'entrellats, d'imatges, de percanços, passen a ser adés, dins l'adés que ja eren... M'ha acompanyat per un temps que no sé cert, que no he anotat inicis, però per l'origen dels versos puc fer-me una idea... 

Hi ha els que vaig escriure a Lleó, de San Isidoro estant, i tots els de la darrera Astúries. Hi ha dibuixats els ditets del meu nebot Marc, i un dibuix seu... He trobat també la Garrotxa pujada i baixada; hi ha totes unes festes santblaianes de Bocairent a dins; la mort tristíssima de mon tio Jesús; molta, molta nit que s'amagava amarga; Biar també s'hi troba a molts racons de pàgina; la molta estima a molts amics també hi està patent; i el meu cansat Matarranya de solatges i mosquits; i per suposat la convalescència sexènnica morellana, amb el ridícul sempre à punt; i dos enamoraments fugaços, que no estic jo per a certes coses; i explicacions ausiasmarquianes; i llistats de regals; i dos cartells de festes que encara acabarem fent...

Ara calen nous fulls en blanc per escriure el què viuré ara mateix, en trobar com puc tancar la maleta... No em preocupa. Tinc ací un recanvi vital necessari per recollir bagatges. I és ben bonic el nou llibret; me'l regalà la família de Biar.
Comencem-lo prest oblidant, ja de nou, posar data...
Tot siga viure...!