.


.

.

.

.

.

"I si l'atzar et porta lluny,/ que els déus et guardin el camí,
que t'acompanyin els ocells, que t'acaronin els estels.".

Laura. Lluís Llach i Grande.

.

.
.
.
.

.

.
.
.

.

.

dilluns, 10 de juny de 2019

Una rondalla de Jóvens emmantats...?






Ontinyent, a diumenge nou de juny de 2019. Setanta d'abril...

I procedent de Benilloba, com un coet d'eixides, arriba el crític que esperaven, el de les set i mitja, al Teatre Avenida de Bocairent. Que ja li val a l'ajuntament, programar un dissabte de tanta cosa tan esperat concert a les set i mitja de la vesprada...

Un punt que Bocairent programe, gràcies també, allò que Ontinyent no sabria...(i potser Bocairent tampoc si no hi hagués un bocairentí al grup; les coses, clares), però a quines hores...

I amb aquesta distracció infantil és que m'assec amb bona companyia, disposat a la descobrença...


El senyor Marc Gomar me'ls presenta, als Jóvens aquestos, com els Antònia Font de Mallorca o els Manel de Catalunya, però a la valenciana i sense tindre res, absolutament res, que veure amb aquests... Una bona definició per allò indefinible. El que trobe a la primera, i no per l'olor, és que són altallans, massa d'Al Tall potser..., perquè voler ser com Al Tall és bo, però en heretar, heretes virtuts, i també vicis...






Jo content. El grup valencià de moda del qual no he escoltat ni una cançó...! Premis ovidinosequé en els que tampoc no crec i bentinguts a les xarxes... Cançons amb noms ben sonors, voluntat de rondalla sonada en els tants sentits de l'estar sonat...

I això del no saber-los, considere que és bo, molt bo. Després de l'experiència del dijous passat amb el Carmina Furana..., millor no saber-ne res de res per tal d'anar descobrint a poc a poc de què van i per on tiren, d'on arriben i com s'ho fan...



I val a dir que m'agrada el que escolte quan canten. I em complau deveres... Perquè els comentaris entre sonada i sonada, arriben a fer-se eterns en posar-se a parlar de mantes i d'origens cardaors..., com si eixa part encara no se la tragueren dels dits...




I això que les estètiques les tenen més que apreses i evolucionades... Em recorden a massa coses que ja he vist, però que són grates de reveure...




Altre punt pels cavallers, que la base siga de l'Alacantí profund i així triomfen al país, que té collons vista la sociolingüística com diu que anem de capa caiguda i tal... Qui ho diria... "Tramussos d'Àfrica que són fresquets...".




Com que la cosa de l'entendre les lletres no és el que ara toca, em fixe més en la música, i no només és solvent sinó que trobe que es preocupen de fer-la ben feta: ben dita i ben clareta... A banda de la bateria de rigor, tenen ha una taula parada, de les de mocador "mandadero" a cormull d'elements de percussió popular. El xicot que les sona acaba enduent-se la major part de les fotografies que faig perquè la cosa és per destacar-la, com es llueix pegant-li a tot l'antic per fer un ara mateix ben lluït...!




Tenint entre les seues joves files a sant Tóbal Rentero tampoc no podia ser d'altra manera, que ell no s'apareix a qualsevol qualsevol, en absolut... A la fi de l'espectacle ell mateix, en cos mortal, acaba confirmant-me allò que es nota tant: que amb aquesta gent s'ho passa de meravella...



I és eixe passar-ho bé el que més s'encomana al públic...

Jo, ja em partisc en fer la típica foto de la doble corda dels concerts munyossians o roblerístics, però tan canviada...



I encara faltaria el llaüt, tan ben sonat, i la dolçaina... Qui naix artista, sempre és jove...!




I aquest xicot de les percussions de sempre, fent les truites del revés...




Acabe prest, que descriure cansa i tinc gana de descans... El meu aplaudiment primer, per cortesia de coneixença i perquè em convenç l'espectacle.




Ara comença el procés treballístic de camí al possible fanatisme de póster... Ja m'he comprat el CD, i és cosa d'anar posant-me'l en cada pujada i baixada al treball. Quan em trobe, dues vegades al dia, amb l'Home de la Manta, el saludaré com si fos un dels Jóvens aquestos per si realment ho fóra. Ho sabré si li veig a la vora un guitarró o una canya badada... I en un dia no massa llunyà, en saber-me les lletres com a mínim, provaré a trobar-me'ls en concert per tal de fer festa d'aquest coneixement de hui... Quina idea fer una rondalla amb formes i lletres pel XXI aquest...

Sembla que, d'oportunitats, encara en queden...