dilluns, 3 de juny de 2019

Per l'Ascensió..., Fira de Tots Sants de Cocentaina...!





Biar, a dilluns tres de juny de 2019.

En tornar a casa, i per ja no sé ni per quina xarxa social, tinc una conversa amarga amb un amic enfadat. Com que han fet una mena de simulacre de Fira de Tots Sants a Cocentaina, hui, i no ens n'hem assabentat?, que hi hauríem anat...! Jo, que vinc carregat de la tanta cosa i el tant bon humor com m'he firat, i convençut d'anys com estic que les autoritats socarrades no saben treure's dels dits la cosa de la publicitat exterior del molt i el bo que es fa al poble, li responc que no, que tranquil..., que no és que el Benicadell els semble molt alt, és que Muro ja els sol ser llunyà...  Home, insisteix, però no és contradictori que s'hi celebre la concessió de la categoria turística internacional només al propi roglet? Uf, a mi no em mareges ara que me'n vaig de comunió, i no em bonegues per no haver-ho anunciat jo, que em vaig enterar ahir mateix: I no veges les mans i mànegues que m'ha tocat fer per poder estar-hi abans de l'hora en punt... Tu ja saps que n'opine de les distincions turístiques aquestes, que llargament hi he escrit en contra seu i amb motius, considere, que ben raonables, però clar... Jo, amo de les meues contradiccions (i dels meus plaers), no assistiré a aquesta versió primaverenca d'estiu de la meua Festa Major de la primavera d'hivern?




I tant que hi acudiré, que pense captar tot allò, en imatge i esperit, que més em contradiga les dates... A la Goma, pille el castell que s'enfila sobre el nisprer carregat de fruit ara que les magranes totsanteres són encara flor i promesa...

Una certa emoció curiosa m'envaeix; que han estat programats al centre neuràlgic històric de la Fira de les Fires, el bell Pla de la Font (del Pla) un seguit d'elements icònics del certàmen vertader. Així, esmorzarem com si fos el dia primer de novembre, aplaudirem les danses, veurem el partit de pilota, tornarem a la infantesa en veure de nou els cavalls i burrets, passejarem entre paradetes tòpiques per firar-nos alguna cosa, coneixerem la vivesa de la història firera i escoltarem veus del poble, com canten...

Aparque a la primera i ben a prop, primera excepció confirmable de l'extraordinari d'una Fira feta el dia de l'Ascensió, i sense muntons de cireres... Així, arribe quan vull, prompte, abans quasi que hagen posat al seu lloc el Pla i els carrers, i s'haja ajustat la vinguda d'aigües de la Mariola perquè isca ben fresca de juny pels canons de l'estimada font...





Trobe els balcons mudats de geranis que es retallen fets ombra matinal contra el cel tan blavós. Són més festa ells que qualsevol decoració telosa o vetenca, que donen frescor...





A poc a poc, però sense cap mena de descans, les paradetes van sent parades al Llevant de la plaça. Aquelles més tòpiques que permetran que afirmem que ens hem firat torró en el temps de les maduixes...



Ninotets fets amb fil de ganxo i fermalls...




Fil arcsantmartinat per fer ganxo




M'aprope al racó on es prepara la manducada... Bona cosa de vins i gasoses, l'aiguasal que jo dic adobat, ben parat...


I és que és gros espectacle poder repetir aquesta imatge tan pròpia del treball, la dedicació esforçada, el regust a casolà que es desprén...





Les llonganisses s'amunteguen, ben preparades per ser-nos aliment una vegada passen per l'oli roent...





L'olor es remescla amb el bon matí soleiat i tan fresc...




Tot a punt perquè, en ser l'hora, s'encete la parafernàlia firera fent com fa el bon obrer, arremullant ell primer...



 I com faríem un blanc i negre firer si ens faltaren els tants rastres de botifarres...?


El pa ben tallat... Falta no res...




Ja han arribat els burrets, i m'aprope, que sempre em són gojosos de veure...





Ells, tan nobles com són, miren sense preocupança la tanta gent que roman tancada fora dels seus ferratges, i els contemplen des de la seua pausa en passar amb un punt cert de neguit, sense saber molt sovint cap on van... Aquesta vegada, pense ara divertit, travessar de punta a punta la Fira només és avançar fins a la frontera que allí es veu de l'Hostalet...

Si cabran coses en el Pla i en la seua memòria...







I seguisc saludant la gent que vaig trobant-me, i els firers... Quina casualitat. Tanta gent com m'atura a preguntar-me d'on em trec eixes bosses tan xules amb què recòrrec el món... Doncs ací les teniu, ben fetes a mà, i esteses perquè en trieu alguna...

Jo, encara me'n firaré una més. Perquè la necessite i per poder dir allò de la Fira i l'Ascensió i tal...




Ja veus, la tradició feta presència perbeurenca moderna... Si vols tast alcohòlic reconstituient i espirituós, tens per a triar. Que si desitjares químiques modernes enllaunades, també les hi trobaràs. I si volgueres aigües, també pots mercar-ne... Però això, potser siga delit tenint a la vora la Font del Pla (de la Font...).





I busque una textura arrugada per reflectir els tan propis garrots de la Fira vera...





Mans de boix de morter, rascadors d'esquenes... La fusta agraïda que es dóna per útil en ser d'ús quotidià sent tan vell tot origen i concepte...





Encara és hora matinera, encara cal parar bé l'aparador immediat i sincer...




Els colors ja són tots encaixats. Potser és hora que la música comence a sonar...





M'esperava el "Taninà" per començar, i se'm fa estrany el no oir-lo... Més aviat, pense, s'addiu més el "Bequetero" que sonen... No debades la Publicació de les properes festes morocristianes s'acostumava a fer per l'Ascensió; no és així?

Arriba el Mal Passet i ara sí que no podem dir que no estem de festa... Fins i tot les campanes faran coincidir les altres causes seues amb la nostra alegria firera...





I entre encara moltes solituds, tot s'enceta...





I encara a poc, va pujant el sol i es remescla amb l'enramada dels arbres que amainen la llum i la dibuixen a l'aire i al terra al seu antull... Jo em distrec amb la senzillesa de la decoració, com apressadament improvisada. Com m'agrada...





I em resulta rar tot... Tant que només em crec que la facècia aquesta és veritat, i sincera, en tindre el tiquet de l'esmorzar a les mans... Prompte tindré l'entrepà i el vi gassosat...






Fem un parèntesi per esmorzar amb tranquil·litat amb les tantes carrasques que arribarem hui a trobar-nos... Més que en els últims anys de Fira, trobe... I desseguida a veure el xocorroc...





I la cosa va prenent vol formal a mesura que avança la dansa i la música s'emparra entre els pàmpols frescos de l'arbrat que araïrem en no res...




Ja està la tia Erne tafanejant, i bé que fa, l'obra immensa de la tia Mensín, boixetera de pro, que em té encisat amb el seu art... Enguany l'aplec de boixeteres tindrà ombra fresca i públic admirat... A mi em fa riure pensar amb una Carrasca boixetera quan, a la família, els Boix són de la part del meu iaio...




De veritat, flipe amb els més de cent boixets dansant a ls mans de ma tia..., el rastre que deixen tan bell, que no sabria com definir... D'aquell fil eteri del matí, es fa tan bella blonda... Serà ventall estiuenc?





I bé comença Milagro a treballar. És així com s'aconsegueix la representació fidel de la Fira novembrenca ahui... Amb Milagro i Gabriel a peu de plaça entrevistant amunt i avall tothom qui tinga res interessant a contar... Tot per recollir-ne la memòria...





Xe que s'escolten riures i cares esglaiades...! Hi ha qui s'ha alegrat moltíssim de vindre hui a la Fira, veritat burret?





I jo m'entretinc encara més, m'enjogasse, amb aquest art...




Em diuen que la germana del meu amic Esteve farà un recorregut entrevistador per la història viva de la Fira des de l'escenari... La solanada potser farà que m'arrecere a una vora, per escoltar i aprendre... Pense sovint que no es valora el suficient la memòria que són els periodistes... Qui millor que no ells per explicar el tant que coneixen, viuen, xarren i callen de tantes edicions com porten ja a l'esquena...




La llum ja senyoreja tot l'àmbit firer, i la gent busca recer sota el fullam generós i tan fresc... Es fa tard i tot adquireix una sensació de pesantor dolça...




A la vora del llavador, juguen a pilota...
La de coses que jo, sense ser plaça ni anyat, ni veí, he vist passar interessants a la vora d'aquell llavador i que ara recorde.
Crec que no l'havia vist ser àmbit d'una partida d'aquestes, i m'agrada aquesta versatilitat. I el joc...





Toca passejar i firar més encara. Una bossa, un... I quan passe vora els ninotets de punt de ganxo n'observe un que em crida tot somrient-me; fa com si em tancara l'ullet i sense dir res, se'm posa dins del sarró... Amb tanta seguretat que no demane ni el preu. Que se'n vol vindre amb mi sense cap mena de recança, amb un somriure que m'ha enamorat... 

Sempre podré dir que un dels elements més bonics dels meus propers nadals vaig firar-lo pel juny i al Pla de la Font...




Fa tanta calor ja, que és hora de pensar en tornar cap a casa, que tinc comunió i ja saps que a mi em costa cada dia més trobar la postura per descansar... Ventalls! També hi ha ventalls! Com si açò fos la Fira de Xàtiva, tu...!





I veient l'hora astral, i la del meu rellotge i el revolteig del final de moltes coses que es fan llargues; carregat encara d'ànim i de voluntat però no d'espai temporal, encara veig de lluny aquests tres cavallers trobadors pendons i perdularis que tant m'estime com admire..., com que anaven a cantar i jo a no oir-los, apresse el pas. I em sap mal perquè, a més, Esteve m'havia demanat que li fera fotos... Però no puc que no arribe, ni tant sols m'arribe... Ja m'ho contareu...

I entre els darrers adéus, entre la més gent que jo no pensava per la calda aquesta, encara queda temps per valorar en positiu la iniciativa i fer l'aposta que em ronda pel cap durant tot el matí i que he pogut compartir en diverses converses... Què t'hi jugues que, si aquesta idea és tinguda com un èxit (que jo la tinc), encara es converteix en una primera edició (passada al maig menys complicat i amb un dia primer festiu) del Mig Any de la Fira?




Cap comentari:

Publica un comentari