.


.

.

.

.

.

"I si l'atzar et porta lluny,/ que els déus et guardin el camí,
que t'acompanyin els ocells, que t'acaronin els estels.".

Laura. Lluís Llach i Grande.

.

.
.
.
.

.

.
.
.

.

.

dimarts, 21 de maig de 2019

Sobre el final de "Juego de Tronos"...

A banda del vi que beu Tyrion (el nan, el més alt dels Lanister...), quina és l'única cosa real d'aquesta visió disneyniana del final de la sèrie?




Ontinyent, a dilluns vint de maig de 2019.

Perfectament podria haver-se acabat com en l'acudit: una vegada coronada com a Reina del Nord (i en el nord), asseguda al tron més útil dels set regnes perquè al darrera té una bona llar i fa fred a la Winterfell aquella..., mirant a càmera, l'actriu pronuncia les paraules màgiques. "Samsa cabó".

Poc ha faltat.

Era molt difícil, impossible matemàticament, ni amb tot l'algoritmatge del nostre món plegat, contentar a tothom i totdon amb un final complaent/coherent. Han estat deu anys de bona sèrie, la millor que recorde haver vist, i no podien tancar-se tantes trames en huitanta minuts després del genocidi perpetrat per la Mare de Dracs. Així, la curiositat que em corcava estava feta només d'un interés morbós per saber com i qui es carregaria a la candidata a dictadora màxima (el discurs supremacista final de la Tangàrien és de manual nazi) i quines històries acabarien desenrotllant tot el seu cabdell. Necessitava, un servidor, una venjança poètica... La Daenerys se'ns havia convertit de sobte (per més que hi havia ratllat en pedra un camí de clares premonicions) en la mala més dolenta de la televisió recordable, a l'alçada de la lagarta Diana de "V" i l'Àngela Channing de "Falcon Crest" però amb una diferència: a la Kalessi l'havíem estimat...

Els senyors Benioff i Weiss ens han obsequiat amb un darrer capítol bastant avorrit de veure (després de tant de foc d'artifici visual i amb el permís de la reacció del drac orfe en saber de la seua orfandat...) que només ha mantingut l'emoció perquè en viure'l sabies que, justament, era el darrer i tot se n'anava a l'ample. Algunes de les causes perdudes ja les havies predites amb la imaginació, no feia falta tant; altres, en canvi, sorprenen... M'han corprés els discursos que clouen tan intel·ligent posada en escena de pressumptes filosofies no sempre admirables. I em quede amb tres frases dites per qui les havia de dir, no anem ara a fregir-te a més espoilers... L'amor és més poderós que la raó. L'amor és la mort del deure... I no hi ha res de millor que una bona història.

Com aquesta.

Com que mai no sabrem si tot té cap perquè real en aquesta vida ficcional o la nostra ficció vital, el tòpic del "tanta cosa per arribar on estem", deixem que rode la roda, i que allò bastit amb foc de drac siga derruït pel drac i el seu foc...

Sempre quedarà la bona història. I l'estètica brutal feta bellesa..

Recordes aquella preciosa pel·lícula anomenada "El show de Truman"? És la sensació que em queda d'aquest final; mai no estàs preparat per a cap final... El món sencer pendent durant anys d'una història, i quan acaba de manera catàrtica però sense ocultar una profunda disfuncionalitat, tot són histèries, clams, plàcems mil... Però els guardes del pàrquing, en trobar-se la fosa a negre de la cadena, es pregunten què és el què fan ara, i proven a buscar altre nou programa que els aliene.