.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

.

"Rieu i balleu/ al pati de l'escola./ El curs s'acaba.
Us servirà de res/ el que heu après?/ Avui no sé què dir-vos.
Jo us voldria lliures/ i amb fam de justícia/ però sovint, el món,/ ens va a la contra,
ja tindreu temps d'entendre-ho".

Vicent Almela.

.

.
.
.

.

.

dilluns, 6 de maig de 2019

La Samaritana...



Ontinyent, a dilluns sis de maig de 2019.

"Mera" que m'agrada aquest quadre de José Segrelles... Està situat al retaula que conformen els quatre grans llenços cristícoles seus, més el llunet de les Ànimes de Nicolau Borràs, al voltant de la imatge de la Soledat, ocupant el què fou la Porta de les Dones i l'espai del gran orgue on s'ocultava, i ausades que era gran, l'anomenat, per això mateix, "Sant Crist de Baix de l'Orgue"...

Si trec en dansa aquesta Samaritana és perquè hui s'hi celebra al nostre àmbit la seua onomàstica, vinguda d'una llegenda pietosa que la nomena Fòtima (que no Fàtima) o Fòtina, que diuen que ve del grec "photos", llum..., la qual cosa és ben interessant, perquè al món eslau, que la sol celebrar també el 26 de febrer, és un nom el que li atribueixen amb el mateix significat, però que resulta molt més comú que no el nostre Fòtima: Svetlana.

Parlava jo fa poc d'ella, en la conferència que vaig impartir sobre els personatges processionals de la Setmana Santa d'Ontinyent per a la Confraria de la Soledat, i ho feia perquè justament es tracta d'un dels que tenim documentats i que existiren a la nostra processó del Sant Soterrament fins almenys la prohibició de les figuracions del 1932, entre els tants personatges que acompanyaven la figura de Jesús Natzaré en el Pas dels Fusters i Obrers. 

I és un personatge interessant, que nomena confraries a les nostres comarques i compta amb representacions que arriben a ser molt riques. A més, la seua presència respon a una de les tantes acceptacions bíbliques de Jesús com a Messies i que, per a més valor, arriba no dels mateixos jueus sinó d'un dels pobles veïns i, com no tal i com ha anat el món, enemistat. A l'Evangeli de Joan, Jesús la troba vora un pou a Samària i li demana de beure per acabar presentant-li-se com a pou de vida eterna i aconseguint així una nova deixebla.

Sol ser representada processionalment amb robes d'aquelles que remeten a les hebrees riques, però per tractar de diferenciar-la com a samaritana, se l'ha carregada de joies. Fins i tot s'ha arribat a fer en metalls bons el gerro o el càntir que la identifica, per més que sovint segueix sent mediterrànicament ceràmic... 

Podrem recuperar-la prompte a Ontinyent?