.


.

Portadeta

Portadeta

.

.
.
.

...

...

dilluns, 27 de maig de 2019

El Xop va on vol...


Si té ja anys aquesta capçalera...


Ontinyent, a dilluns vint-i-set de maig de 2019.

Ara que puc aturar-me una estoneta, et conte la jugada aquesta... El diumenge per la vesprada, ans d'anar a votar, un amic crònic m'envia un vídeo que em deixa estorat. Es veu com hi ha un munt de gent esperant la tombada del xop del Palomar. Sí, ho sé, ha estat aquest migdia i no he pogut anar. Enguany, que tinguen a bé posar-me falta! No, no és això... Està gravat moltes vegades perquè són molts els mòbils que, mà alçada i al de darrere que li donen, enfoquen el tótem arbre-maig... De sobte algú parla el què no deu, perquè s'escolten diversos "xe, calla!" que demanen seny... És el cap de la plaça, al lloc més allunyat, sempre segons l'Abel Soler, dels seus engonals. Allí per on ben entrà el segon dissabte de maig...

I no saps com ni de quina manera i ja et veus com va de tort, caient, caient, sobre la teulada d'aquella casa que té el rellotge de sol, i la rebenta abans de tocar terra amb gran estrèpit. Dels vídeos i de la notícia, podeu trobar exemples ací i ací...

Desseguida pense en la destrossa i en la por feral que em fan aquestes coses... Més que res pel manteniment de la mateixa festa en l'època en que ens trobem, d'autèntic "mira'm i no em toques" cultural. Al preu que van les assegurances, que passen aquestes coses pot ser tot un colp de gràcia a la festa. Mira la tragèdia que es va viure a Planes de la Baronia fa uns anys amb la mort per esclafament d'un jove participant socarrat i el judici que ha vingut després, i que encara...

Ja és fotut, per dir-ho clar, que el poble que compta amb potser les més adequades mesures de seguretat, patisca aquests ensurts... Això demostra que som humans, que la festa la fa el veïnat i que cal estar sempre pendent, molt pendent, de cada pas. El xop del Palomar, que no sé perquè l'escric amb minúscula perquè és el Xop per excel·lència, és tot un símbol que passa d'allò local. És un tresor festiu i etnològic de la Vall d'Albaida sencera; això farà que es salve de qualsevol mala tronada que puga venir, estic segur. I una vegada reparats els desperfectes, passaran a ser anècdota. I si la facècia aquesta aprofita per revisar protocols i reforçar la seguretat per a futures edicions, mel de romeret...

I jo, com és costum en les xarxes socials, passe el vídeo a les amistats properes i a alguns familiars. Em respon des de Benigànim, on pugen i baixen el xop amb grua, la meua cosina Olga. Em fa una pregunta que em deixa encuriosit... No és la primera vegada que passa, no? Responc que no, que ha passat més vegades, però no recorde quan...

Solució: per a què tens a la prestatgeria bona el preciós llibre "Més que una festa. Crònica recreada de la festa de maig del Palomar, 1950-1980". Si els textos de Joan Sancarlos són bons, els dibuixos són encisadors amb creixences. Quina meravella... Si Joan no ho té registrat... I sí, ací està..., i dibuixat també...

El titol que dóna com acompanyament a la crònica de 1960 és definitori, i delitós: "L'arbre va on vol"... Toca compartir ací les seues paraules, i els dibuixos:




"En la tombada, encara que es dóna bastant previsibilitat, tot es juga a una carta. Hi ha unes dècimes de segon en els quals el control de l'arbre ja no depén de ningú. I si hem de recórrer a les estadístiques, estes ens diuen que a l'hora de tombar el xop s'han donat més sorpreses. Durant el període que abasta este treball, en dues ocasions l'arbre ha anat on ha volgut, i una d'elles, la més acovardidora, va tirar un tros de teulada d'una casa de la placeta. 

Cap de les persones entrevistades va assegurar l'any, però hi va haver coincidència que va ser a principis dels anys seixanta. /···/ El que va passar en esta ocaió, ningú recorda mal oratge, és que l'arbre es va descontrloar i es va desplaçar més del compte per buscar la canal de la teulada d'una casa de la placeta, enderrocant part d'ella. L'ensurt de la gent va ser gran encara que tot es va quedar ahí... Episodis com este ajudaren a augmentar la creença que la tombada representa un moment molt delicat en la que els executors han d'actuar amb seny".



Doncs bé, pel proper llibre de l'amic Joan Sancarlos segur que queda anotat. L'any 2019 tornà a passar. La gent no corregué, no. S'esperà a gravar-ho amb el mòbil i difondre-ho pel món. Un vertader mocador...

Per cert; m'encanta, en el segon vídeo, la veu aquella que s'escolta al final assegurant "això ho sabia jo"... Impagable!