.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

.

"Rieu i balleu/ al pati de l'escola./ El curs s'acaba.
Us servirà de res/ el que heu après?/ Avui no sé què dir-vos.
Jo us voldria lliures/ i amb fam de justícia/ però sovint, el món,/ ens va a la contra,
ja tindreu temps d'entendre-ho".

Vicent Almela.

.

.
.
.

.

.

dijous, 2 de maig de 2019

Canvi d'Emperador descafeïnat...




Ontinyent, a dijous dos de maig de 2019.

Amb el que a mi m'agrada tot això del protocol, com m'ha sabut de mal que Japó quede tant lluny aquests dies, més per la cosa de les eleccions que tot ho omplen encara que no per la distància. No tots els dies pot observar-se com la potser societat més simbolista del planeta (de vell i de debò, que no compten les parafernàlies jocolimpistes soviètiques dels nouvinguts reis comunistes de la Corea del Nord), la japonesa, canvia de mandatari superior... Hi ha nou Emperador al Tron del Crisantem; acaba l'era de la Pau (Heisei) d'Akihito i comença la de la Bella Harmonia (Reiwa) de Naruhito. Jo encara recorde, i en això ja comencen a pesar-me els anys, com començà la pau aquesta... Llavors, l'any 89, els mitjans de comunicació s'hi bolcaren en la fi de l'era Sôwa, la pau il·lustrada... Però clar, és que l'emperador havia mort, no abdicat com ara, i a més, no era un emperador qualsevol, que era Hirohito mateix, el darrer arahitogami, el "déu que és ésser humà" fins que li va tocar rendir-se davant els Estats Units que, per acabar amb repicó etern la Segona Guerra Mundial, l'humiliaren tot tornant-lo humà amb les bombes atòmiques d'Hiroshima i Nagasaki...

Aquest imperi d'Akihito passarà sense pena ni glòria, perquè com a fet més interessant tindrà l'anomenada allí "Dècada perduda" de crisi immobiliària, com ací i causa també de la d'ací. I només romandrà pels rumors i les dites sobre la princesa Masako, la de l'eterna depressió per inadaptació al protocol·lari mateix del càrrec de la que, des d'ahir, si no vols caldo pren dues tasses, ja és emperadriu...



I com que les cerimònies són privades i les públiques duren deu minuts, ens quedem sense veure el pas de l'espasa (còpia) Kusanagi, el jade i els segells imperials i solament ens ofereixen imatges de la família real, vestida a l'europea... que et recorda el turc del "Petit Príncep" a qui ningú no feia cas si no anava vestit amb frac i no a l'otomana. Vinga que sí, a discursejar que l'Emperador Akihito fou gran i pacífic i que cal seguir els seus passos que és el que es sol dir en aquests casos, i més quan el titular passa a ser cabàs emèrit, bé ho sabem per aquestes terres nostres tan afecionades a la "campetxania"...  I res, que ja tenim un 126é Emperador. Per a desfilades i proclamacions, caldrà esperar a l'octubre. Les imatges que arriben ara sempre conclouen en l'anecdotari de la gent que ha preparat per a hui la boda o els qui van al temple de torn perquè els monjos els escriguen que hui comença un nou temps... Tothom s'agafa a un clau roent si cal per conjurar la bona sort que la traga de la nostra profunda i plana quotidianitat...



Els nous emperadors el dia de la boda... Com m'agrada el vestuari aquest..!