.


.

.

c

c

.

"Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava,
el mar nua les boires dubtoses de cofins
llunyans amb un incògnit suau que mai no acaba,
imprecís, inexacte d'un altre més endins".

Sonet Marí. Quadern de Sonets. Bartomeu Rosselló-Pòrcel.



.

.
.
.

Cartell del Corpus 2020

Cartell del Corpus 2020
Obra de Juanjo Alcaide i de Sergi Gómez i Soler

dissabte, 11 de maig de 2019

Biar, l'entrada dels arcabussos en flor...




Ontinyent, a dissabte onze de maig de 2019. 

Perquè la gent duia a la pell el desficaci absolut de la falta de pólvores festives... Potser és per això que, amb qui parlares, necessitara dir-te de la seua absoluta decepció i ràbia per una situació més que injusta. No comprenem la nostra festa sense l'esclat, però si ens el prohibeixen, quan ens el prohibeixen, és que afloren aquestes mirades que busquen complicitat, i les veritats també... La de gent que m'ha dit que disposa d'una miqueta de pólvora per si de cas, però ni el per si de cas ens val aquesta vegada...

I així, alguns festers que no podien estar callats, varen desfilar, sense temps per organitzar-se atesa la premura de les notícies com venien, amb l'arcabús al muscle. I per tal de fer visible la seua ràbia, colocaren flors a la boca del canó...

L'Entrada, d'aquesta manera, i per les ganes mateixes de canalitzar tots els sentiments en la vivència festiva, esdevingué més lluïda i colorosa, més formada i, fins i tot, més ràpida... 

Un servidor, prest a escoltar per aprendre i veure per viure, vinga a intentar captar les imatges que es succeïen en cascada, ben agraït als qui m'acollien i també a l'extrem cas que em fan els meus estimats alumnes i llurs famílies només veure'm passar... Vaig disfrutar com poques vegades, per més que el cansament feia acte de presència continuada. Però un servidor, que no dóna la pólvora pròpia per banyada i prova sempre a estar al peu del canó, la de mantàfules lingüístiques que inventà per fer riure tot aquell que venia cremat a dir-me que ves per on, no siga que mai més ens deixen rebentar el cel per fer la Festa, la nostra més ampla expressió de retrobar-nos com som.

I així, vaig aplaudir esquadres, vaig burxar cavallers amb la cervessa a la mà, vaig admirar melodies, esparsos ballets, homenatge com el del centenari d'aquella comparsa del Espies que, ves per on l'encert de treure un canó inofensiu entre tanta burrumballa remorosa...

Reprendrem la nostra conversa en parlar de la pujada a l'Ermita... I jo, vinga a dir que enguany, quina falta faria pujar a la Porigoseta perquè no patira per les trabucades que tant tem, si no les hi hauria...

























































































































































































Cap comentari: