.


.

.

.

.

.

"Entre els convidats/ hi ha lliris i tulipes
jacints i espígols/ prímules i gira-sols
geranis i violes".

Hivernacle. Josep Marian de Déu.

.

.
.
.
.

.

.
.
.

.

.

dilluns, 13 de maig de 2019

Ara et contaré, en vers, allò dels Espies i la Mahoma...

La mesura de les coses
sol ser sempre molt exacta.
Per a qui és medit, excuses;
per a qui medeix mai basta...



Ontinyent, a dilluns tretze de maig de 2019.

He pensat que, si pot ser,
faré rípios per contar
les imatges que, a Biar,
el dissabte aquest darrer,
amagat com bon roder,
vaig aconseguir captar
del tan ple com sol anar
el capvespre més fester,
amb la Medició primer
i, després d'allí ambaixar
tothom que es posa a ballar
esperant el fort darrer...







I comença la vesprada,
fa un resol del de ca'n Déu,
Va suant la cansalada
tant l'eixut com qui més beu.

Espions de nomenada,
malvestits amb roba arreu
al castell fan avançada
tot pensant que no se'ls veu...





Ens arriben preparats
amb els mapes ben a punt,
i és que són els més mudats
els més llestos del conjunt.

Mirant pel carabassat
planifiquen clar l'assunt.
Tenen per arrabassat
el castell i el terme adjunt.






Si cal treure bona esquadra
és per benmedir la plaça,
que, a pams, potser siga massa,
i el projecte es desenquadra.




I arriba la gran senyora,
Mare que és de la Mahoma,
carregada amb fauna i flora,
preparada per fer broma...






Ha arribat ben devanida
i l'esglai no se l'espera.
Prompte li prendran la mida
i en un ai, si se'ns esvera...

Com si blanca i abaltida
llença el cànter ben certera,
enguany juga a la fingida
sense pólvora festera...






Les rates sí que han saltat!,
les recullen amb carinyo,
tot molt ben documentat
pel vice-rector Ariño...





El mal guanyarà la vila,
les rates porten la pesta
que als cristians prompte aniquila,
abans que l'alcohol d'ingesta...






És hora del parlament,
que si Déu, l'amor, la pàtria,
victimisme i fort lament
contra força i egolàtria...






I a la fi el cossiol trencat;
els moros han recollit
del pecat tan mal sembrat
pels cristians, que han defallit.





Sembla extrany; del rebombori
la remescla i el desordre,
desseguida es faça l'ordre
sense massa adjutori...




I el moros, ben formadets
en tres files costumades
arriben, les set tocades,
a la plaça, massa abstrets...




Arcabús que no dispara
i bandera que no venç
novetat no són de l'ara,
tot es cova de fa temps...






Mentrestant, m'ature un poc,
que no baixa la solana
i ja van vestint-se amb gana
els qui fan el tripijoc...





Senyorets vells de l'Havana
i vells marins de secà...
Tot val per a fer galvana,
que al jovent, això li va...




Si tens roba del temps vell
i vols ballar els Espies
posa't allò que retries:
un mantó, guants, un capell,
un bastó, o bé un cistell...
I no tingues més manies,
tot s'hi val, que és un dels dies
on ningú no vol ser ell...





Qui vol disfrutar, li costa
la costera anar pujant,
diuen que mai va cansant
allò fet amb goig i a posta...!





I en ser ja tothom vestit
el conjunt cal retratar
per poder rememorar
el viscut quan és fugit...






I no estigues agraviat
si canvien de jaqueta:
adés blanca, ara blaveta...,
que tot està ben cuinat...!






Els Espies fan la dansa
que ens arriba d'altre temps
quan altres eren els tremps
i altra era la recança...





Quan ballar era vergonya
sols s'eixia per promesa,
com si se't cobrira amb ronya,
morca de ridiculesa.






De la processó votiva,
ara, al temps on tot s'hi val,
res no queda, ni casual...
Tot ha prés altra deriva.






 El nou esperit ludista
l'ha sabut mantindre viva,
i l'enorme comitiva
pren una mida alarmista.





Veges tu qui darà llum
a un assumpte tan complex
que només és un reflex
d'un costum que va fent fum. 





Massa banda, quin patir,
massa "el que a mi em vinga en gana...".
I trencons, massa desgana...
Morir d'èxit o perir?




Deixem la roda que rode,
i que amb bona voluntat
passe el temps sobre el dansat.
Serà el temps el que ens el brode.





I siga divertiment
innocent per al novell,
recordança pel més vell;
orgull de poble i de gent.





I allí pel carrer Major
que s'escolta la corneta....
La Veu del vell versador
de segur que a molts inquieta...







La Mahoma es fa present!,
glòria a qui ens la manté viva!
La seua llengua abrasiva
en aquest suprem moment
arreplega en vers roent
la malesa negativa,
fent neteja positiva
sent del Mal encarnament...







Com se la miren i miren
els espies disfressats,
i potser entre ells es diguen:
"-Si s'atura, estem caçats...".





Però sembla hui cansada,
i potser no està a l'alçada
que s'espera, desbravada,
tal com pólvora mullada...








Hom pensava que en estar
en campanya electoral
pegaria un fort colp, tal
que a molts faria pregar
que els volgués aconsellar
per seguir segur vial,
just guiar-se tal com cal.
... ha passat sense emprenyar...!







Amb els rotllos, ben menjada,
l'han pujada ja al castell;
diuen que es juguen la pell
per furtar-los a hora horada...




I ací queda entronitzat
qui és símbol de tot Mal
només per dir ver, cabal;
Biar reactualitzat....