.


.

.

.

.

.

"Ous, ous, bones pasqües, bon dijous!
La gallina lloca cova en la cassola,
ous al ponedor,
bones garrotades al senyó rector!
Bones garrotades al senyó rector!".

Cançó de la Salpassa d'Ontinyent.

.

.
.
.
.

.

.
.
.

.

.

diumenge, 14 d’abril de 2019

A la Trobada de l'Olleria...


Ontinyent, a catorze d'abril de 2019. Diumenge de Rams.

No hauria d'haver acudit a la Trobada de l'Olleria.
Ja m'havia costat parlar pel matí sobre sant Vicent Ferrer i la Vall a Agullent, ara només em faltava arribar tort a la Festa Major de la Terra Blanca, trenta-dosena edició... Però clar, vaig a deixar que el meu vaixell vital me'l governe l'antull del bufarull de la pedra ronyonera? Ni pensar-ho, dos nolotils i a caminar, espaiet, per l'Olleria, a veure què ens han preparat enguany els organitzadors. Tinc ganes de sol, d'ombra, d'aire, de passeig, de músiques, de troballes amb amics que fa temps que no veus o no veus directament si no és Trobada a Trobada...



Així que per més desllavassat que estiguera, un servidor no faltà a la cita. Com cal, cada Dissabte de Passió, a un poble de la Vall.
Aquesta Trobada, urbana i acalorada, es presenta abellidora...



I malgrat tot, acabe disfrutant-la... La Muixeranga de la Vall, un tot de músiques, els xiquets entonant, curiosament, la cançó de la darrera trobada olleriana, el famós "Gosset Pepet" de Francesc Cerdà...


A mi, com sempre, m'emociona llegir-nos als cartells, tots els pobles. I que no en falte cap perquè, llavors, ja no seríem tots... De vegades arribe a pensar que jo sóc de tots i cadascun d'ells, perquè tots me'ls estime. Que a tots he voltejat...


I també pense que, darrerament, tinc la comarca massa abandonada. Clar em queda, però, que la comarca no m'ha abandonat mai...

I em trobe feliç en veure com creix encara, com es succeeixen les persones, i pense que la florida aquesta eternitza tot allò que m'estime del castell de llances aquest, com diria el poeta, on habite...






Sempre m'omplen els retrobaments d'estima...



I m'admira la capacitat de treball i d'imaginació que podem arribar a trobar...




Per això em cal agrair a la Coordinadora l'esforç constant i callat i patit. I també a les escoles Isabel la Catòlica i Manuel Sanchis Guarner, l'IES Vermellar, el Centre Públic d'Educació de Persones Adultes Font Nova, l'Escoleta Infantil Municipal i l'Ajuntament de l'Olleria, que ens han acollit amb alegria i bona cosa de faena...



Res, que la jornada vespertina ha sigut d'allò més encantadora, malgrat qualsevol malgrat...



Un servidor, vinga a mirar ací i allí, per provar de captar-ho tot... La de coses que arribes a trobar, si mires bé...


I la de gents feineres en qui podràs personificar l'agraïment per tanta paciència faenícola...





Bé està que els responsables públics duguen la pancarta primera, per això aquesta solitud fotogràfica no siga del tot convenient. Però clar, estem en campanya electoral i la imatge aquesta m'és símbol de moltes coses. De massa i tot...



 Ah, i m'alegre molt de trobar-me amb el somriure de la meua germana, feliç treballant per una escola eficient i que estima la llengua i l'entorn...


A la fi, un fum d'històres escoltades i compartides. Un tot de llibres que se'n vénen amb mi per alegrar-me quan m'acompanyaran la Pasqua promesa...



I les paraules, la base de la trobada d'enguany. Com m'agrada triar-ne i retriar-ne per bastir el meu joc i explicar amb elles com veig el món... No sé qui em va preguntar quina és la meua paraula preferida... No vaig saber respondre en eixe moment, però segur que estarà relacionada amb el viure festiu i lliminós...

Cal estendre al ventijol les nostres paraules...


Em canse, i em canse ràpidament. No hi ha com seure a l'ombra d'aquesta vesprada tot i escoltant i narrant històries, escoltant de lluny les músiques i veient de prop els jocs... La gent, esparsa per un espai que resulta massa ample, va fent-se buit i, poc a poc, la festa minva com minva el jorn...

I en no res, a alegrar-nos en saber quin o quins dels nostres estimats pobles ens acollirà l'any vint en la trenta-tresena ocasió de dir comunalment que ens estimem aprendre i ensenyar en la llengua que parlen el Benicadell i la Mariola, que ens somriuen des del capvespre ollerià...