.


.

.

.

.

.

"Vull deixar amor i somnis i paraules/ que durin més que jo, al cor dels altres".

Joana Raspall.

.

.
.
.
.

.

.
.
.

.

.

divendres, 25 de gener de 2019

Sobre la conferència de l'altre dia...





Ontinyent, a divendres vint-i-cinc de gener de 2019.

Ha passat una setmana sencera des que vaig deixar anar tot allò que podia dir sobre el perquè hi ha comparses de marineria morocristiana a les viles muntanyenques valencianes, i encara no he pogut escriure res sobre el tema. Aquests dies han estat realment terribles en quant a mil histèries diverses i això passa múltiple factura. Però tenia ganes d'escriure sobre el tema i, per això mateix, pel temps passat i la tanta maregassa que dificulta del tot el navegar-nos, trobe que ha estat bé esperar, per més que la perspectiva no m'ha variat massa. 

El primer que em cal fer és agrair a Carmen Doménech la pregunta sobre la quan anar diguent i la possibilitat que el dir s'ampliara a molta gent... En segon lloc, cal que agraïsca de cor a la filada de Moros Marins de Bocairent la deferència. Pot semblar tòpic, però per a mi és un ver honor haver participat en els actes del 150 aniversari de la primera capitania documentada de la comparsa, fet que s'ha tingut consuetudinàriament com la naixença formal de la filada dels forners bocairentins. Com va recordar Carmen en la presentació de la xarrada, han estat moltes les ocasions en què ens hem trobat els Moros Marins i jo, més de les que no recordava jo!, i totes elles han estat plenament satisfactòries per a un servidor, que he aprés molt sobre dades, arts i estimes. Si l'estima que tinc per la seua representació festiva ja era gran, que el meu iaio era Moro Marí a Ontinyent i això del voler sempre s'hereta, ha anat acreixent-se pels anys. D'ací que em siga tan gran que hagen pensat en mi, que ja feia tants anys que no parlava en públic sobre moros i cristians (deu exactament?), i que els reste, sempre, a la seua disposició...



La sala, xicoteta, plena. Els gestos dels assistents ben amables. Somriure's amicals. Escalforeta davant el fred de defora les finestres... I clar, vaig embalar-me, cantant i tot quan era escaient, per explicar que ves a saber d'on vénen els Moros Marins, Mariners, Corsaris, Pirates... Una anàlisi de 23 poblacions que tenen 19 nomenclatures diferents per representar la gent del mar, tan mora com cristiana i que a més d'unes innegables origens militars i socials històrics, tenen tant de literatura romàntica, el temps en que quallà el nostre model festiu mariolenc actual, abans, és clar, de la seua medievalització al segle XX i la hollywodització constant que encara hui influeix... Un dia d'aquests penjaré per ací el text de la conferència, per si pot interessar-te el tema.

Gràcies a la gent que hi assistí, especialment als vinguts a propòsit des de lluny, als organitzadors de l'acte, que facilitaren la pulcritud del fet informàtic, a Juanjo Alcaide per les seues fotos i a Carmen Doménech per les seues amables paraules... Sé que no eixiren del tot convençuts, els Marins més Marins, però la documentació existent dels seus origens puntuals és gairebé inexistent... Si aquella gent havera escrit més... He, he, he... Vol dir això que, per facilitar la tasca als rascadors futurs, caldrà que calafaten l'ahui amb bones explicacions, els festers, en fer festa...





Ara, el que cal és que els Moros Marins, i Bocairent, passen unes molt bones festes, que no neve en mig de l'entrada com deia la premonició de la Llum de Sant Antoni (he, he, he...) i que siga ben lluït el final del cent-cinquantenari...