.


.

.

.

.

.

"A la Fira no vages si no tens diners, que voràs moltes coses i no compraràs res...!"

Dita tradicional valldalbaidina.

.

.
.
.
.

.

.
.
.

divendres, 9 de novembre de 2018

Per a riure (per no plorar...)



Ontinyent, a divendres nou de novembre de 2018.

La gent que m'envolta, de vegades, em dóna cada sorpresa... Poc a poc, vas coneixent aspectes que... Ahir mateix, una coneguda (ni amiga ni saludada, quede clar) em soltà, sense que jo li diga res, que no pensava "fer-se amb el meu llibre" de sonets. Jo, calle, cadascú faça com bé li vinga, qui sóc jo? 

I seguí parlant. Com que no faig cap presentació, i no pot ella anar a la perruqueria, arreglar-se, vestir-se com cal, diu, i no pot passejar-se perquè la vegen, i fer que s'interessa en ser que li signe una dedicatòria mentre la miren, per a què vol el llibre?

Jo, flipat, vaig pensar desseguida en aquella coneguda (ni saludada ni amiga, quede clar) que va comprar llibres amb el llom verd per a la prestatgeria de sa casa perquè li anaven bé amb les cortines. 

Veus?, per això només vull que tinguen el llibre persones que puguen treure-li profit: és impossible conjuntar el llom amb cap cortina.