.


.

.

.

.

.

"Jo sóc sols dels meus braços i els meus passos".

El Comte Arnau. Joan Maragall.

.

.
.
.
.

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT
PREMEU SOBRE LA IMATGE PER A MÉS INFORMACIÓ

dimecres, 15 d’agost de 2018

Un nou aniversari de la mort de Teresa, la del Morer...




Ontinyent, a dimecres quinze d'agost de 2018. La Mare de Déu "Gità".

Estimada Teresa.
Estimat Matxero.

Aquesta nit, a la plaça de Riba-roja de Túria, m'he emocionat sobremanera quan el grandíssim Apa ha cantat el valset que Ovidi Montllor dedicà a altra Teresa emotiva, una xica un poc més jove que tu que, anys després de la teua mort arribà a tornar-se boja pels bombardeigs que caurien sobre Alcoi.
M'has vingut al cap immediatament en aquesta nit que s'acompleixen els 108 anys del teu traspàs. M'ha vingut la tristesa immensa de Matxero, que jo assimile a moltes de les meues més fosques tristeses. M'ha vingut el teu dolor, germà de tants dols meus. I amb vosaltres, i en un record abraçador, m'han crescut dos somriures amicals, el d'Adrià que tant vos cantava, i el de la iaia Amparito..., ja veus, si tinc gent absent a Banyeres de Mariola...

L'he cantada baixet mentre la plaça es buidava mentre dringaven la mitjanit les campanes. Teresa Segarra, tot un honor, ha provat de seguir-la, però no sabia la lletra. Ací te la passe, senyorama...

I com cada any, ara i ací afig una de les versions tantes de la trista cançó. Aquesta d'Àngels Molina i Toni Navarro "Violí" que tant fondo m'arriba sempre que la torne a escoltar, és la que enguany m'acompanya.

Sabeu massa com vos estime sense ser res meus i sent jo tot vostre...


Romanç de Matxero i Teresa
(Banyeres de Mariola).


Si vas a les danses no tingues que ballar 
que a la teua nòvia van a combregar. 

Pilla la bengala i el sombrero en mà. 
_ Dispensen, senyores, que no puc ballar, 
que a la meua nòvia van a combregar. 

A l'eixir del poble es veu al combregar; 
s'arrima a la vorera i el deixa passar, 
i en casa Teresa ell se’l veu entrar. 

_ Ací vinc, Teresa, per vore com va. 
- Per a tu bé, Matxero, ai, per a mi molt mal! 

Els regals que em feres en la cómoda estan: 
agulles, pendientes, anells i collars. 

Tens la meua germana per poder-te casar! 
_Jo a tu et vull, Teresa, i l’amor amb tu està! 

Fins al cementeri ell la va acompanyar
i en deixar-la en terra ell la va besar. 
Grapadets de terra ell li va tirar. 

Si vas a les danses no tingues que ballar…"