.


.

.

.

.

.

"Jo sóc sols dels meus braços i els meus passos".

El Comte Arnau. Joan Maragall.

.

.
.
.
.

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT
PREMEU SOBRE LA IMATGE PER A MÉS INFORMACIÓ

dimecres, 15 d’agost de 2018

Emotiu Apa...





Ontinyent, a dimecres quinze d'agost de 2018. La Mare de Déu Gitada.

Ahir, Paco em va dir d'anar a veure l'espectacle que roda el senyor Josep Aparicio, Apa, pel món. I dóna igual fer via cap a Riba-roja de Túria, on ves per on no havia estat jo encara mai, i ho dic pels quilòmetres, per oir i fruir amb aquest concert. Ja el coneixia, que el vaig aplaudir a Silla, però ara, al ras i en plena canícula, doncs mira, que m'abellia...

I si m'abellia era, sobretot, per la gran qualitat oferta. Ja t'he parlat per ací dels "Cants i cants" i les "Flamencianes", els dos discos multipremiats del senyó Apa. No calen més paraules que els superlatius positivíssims. Llig allò que de l'Apa he escrit i m'hi mantinc, i puge encara l'aposta... En un País tan refotut, per no dir reconsagrat, com el nostre, anit, la plaça plena de gent que no podria seure de tan ocupades per un públic amatent... Són coses de no tindre una televisió com cal i tots eixos mals endèmics que arrosseguem i tal, val. Però estic segur que la bona cosa de gent que a la fi del concert s'havia aplegat, eixí contenta deveres, perquè les qualitats vocals del cavaller i la tècnica i l'art dels acompanyants, contentaven amplament.



Amb la basca, amb la surrealista entrevista que li feren a Paco Muñoz sense saber qui era Paco ni Muñoz, i amb l'alegria de retrobar gent tant bona com l'Agus Gamino i l'Abelard Hernández, content i pagat. A la fi, fins i tot Aitana Ferrer estava entre el públic, xe... 

Trobar-se amb Apa sempre és una alegria veritable perquè de persones més sinceres i amables no te'n trobaràs. Les paraules emocionadíssimes que li dedicà a Paco abans de cantar "Els Serrans" foren d'aquelles que t'arriben. Va haver un moment que em vaig sorprendre, però... Els valors d'honradesa i treball i veritat i bellesa que Apa anava dient de Paco, jo li'ls dirigiria cap a ell mateix... Com si no foren iguals ni res, els dos homenots!



Amb les novetats i els projectes al·lucinants que Apa ens contà mentre sopàvem, ja tinc per entretenir-me jo per temps, espectant a veure què eixirà de tanta il·lusió... Què serà? Què serà? Dels projectes dels amics només poden parlar ells i quan toca...





Mentrestant, jo a la meua, disfrutar com cal d'una nit memorable i posar-me a fer fotos... I com que tenia al costat a Teresa Segarra (ben guapota i eixerida), vinga a ensenyar-li quan m'eixia alguna que era potable... Quantes vegades diré que es pose com es pose el senyó Apa sempre ix bé...?




Doncs bé... A trencar eixa llei meua de descansar del blog per contar-te coses que em motiven a trencar lleis meues... Coses que em paguen la pena viure, com són aquestes...

















I com a regal, ací van dues gravacions que vaig fer. Si no l'has escoltat mai, l'Apa, veuràs com em quede curt...