.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

.

"No sou Cosme, sou Abdó!/ I Senén no és Damià.
Nomes crema el foc que hi ha,/ cada qui da el seu guardó.
Com recepta un llaurador?/ I el doctor, fema el bancal?
De la pedra, ai bons santets,/ retrobeu el nom que us cal!

El que toca a cadascú/ siga dat tal com convé.
Vinga el goig a fi de bé/ ja que cas no ha fet ningú".

Dels "Goigs nous de Sant Abdó i Sant Senén. Els Sants de la Pedra.
Per tal que recuperen prompte el seu nom a la pinacoteca del Palau Comtal de Cocentaina".
Delmes. Sergi Gómez i Soler.

.

.
.
.

dissabte, 14 de juliol de 2018

I en acabar la Nit del Drac...




Ontinyent, a dissabte catorze de juliol de 2018. La Nit del Drac.

Són les dos i trenta-nou hores de la nit. Acabe d'arribar a casa. M'he dutxat i ara escric aquestes línies. Estic ben content i no me'n puc anar a intentar dormir sense dir-t'ho.
Quan la darrera desfeta, una de les coses que va ajudar-me a eixir del pou fou allò d'intentar com fóra buscar coses que m'abelliren veritablement de fer, i eren poques les que me'n venien... Ara que em remire el llistat, em creix un somriure feliç, ja està tatxada una de les primeres idees animoses que vaig poder aplegar: vull ser actor en la Llegenda de sant Jordi, el Drac i la Princesa de Banyeres de Mariola. I dit i fet, soci com sóc des de l'any del catapum d'aquesta entitat... Així, aquesta Nit del Drac no m'ha tingut com a simple espectador, que he estat un dels frares de l'obra... I ha estat un moment màgic... Realment llarg, cansador, però màgic...!

A punt he estat de no participar-hi perquè aquest matí, i a causa segura de l'estrés que duc acumulat, la salut m'ha donat un avís d'aquells que per res del món poden ser ignorats. I faré cas, t'ho assegure. Ha sigut prou sotrac com per a no preocupar-me. Descans atroç i absolut tindré, però després de la darrera representació, que serà demà. El Drac és tan gran que ocupa dues nits cada tres anys... On estaré dins de tres anys jo? Ves a saber! Ara fa un any a la meua Carcassona que m'estava... Igual tornaré a emocionar-me entre el públic. A l'escena, però, no em trobareu, les sensacions, les meravelles i els esgotaments, ja els tinc tastats!

El millor de tota l'experiència és, sense cap dubte, la gent, els companys i companyes actors i actrius. Si he disfrutat hui fent bromes amb els soldats, beneïnt donzelles i amb el meu germà en la fe, intentant un regicidi humorístic... Me n'he baixat corrent per veure si veia els meus amiguets biaruts, i sí, però queien de son, els pobrets... Segur que més endavant em xarraran pels colzes allò que els ha agradat, perquè aquesta obra és de les que no s'oblida, que t'arriba endins... Els qui han volgut comentar-me han tingut opinions diverses: aquells que no s'havien apropat mai m'han contat meravelles. Els qui són ja fidels, i amb arguments recolzadors de les idees que m'expressaven, no m'han parlat massa bé de l'escenografia ni la luminotècnia. Però no sóc jo qui ha de rebre —ni pensar tant sols— aquestes qüestions. Si uns volen dir veritats i altres escoltar-les, que vagen confluint. Jo tinc les meues pròpies raonades i el que diguen o deixen de dir, només és comentari fugaç, excepte quan hi ha coincidències, que això ja em fa pensar, i no és hora ni moment ni raó... Demà tindré la crítica que més m'interessa, la del meu nebot Abel, seguidor afèrrim del Drac, que em contarà en acabar què li ha paregut la cosa. Si es riurà amb son tio fent d'actor... Crec que mai no m'ha vist "actuar"... 

Doncs bé. Vaig cap el llit, que m'espera i jo el busque... Altres Dracs vindran, però serà en altre moment, una vegada puguem això mateix, descansar...

Gràcies a totes i a tots els qui ens heu fet arribar i ens heu facilitat participar d'aquesta idea.

Ah, i l'anècdota de la nit, que si m'encante no te la xarre: la xiqueta que s'ha apropat temerosa a un servidor per preguntar-me si jo era rector de veritat, perquè el que jo feia es pareixia molt a com feia el del seu poble. M'he partit...