.


.

.

.

.

.

"Jo sóc sols dels meus braços i els meus passos".

El Comte Arnau. Joan Maragall.

.

.
.
.
.

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT
PREMEU SOBRE LA IMATGE PER A MÉS INFORMACIÓ

dimarts, 10 de juliol de 2018

Assaigs. Assajar...



Banyeres de Mariola, a dilluns nou de juliol de 2018.

Convençut estic que l'èxit d'una representació ve de l'esforç previ que suposa la planificació prèvia, l'equívoc corregible, la idea darrera... I tot això és, només, l'assaig...

També estic convençut que moure i remoure tanta gent amateur com la que alça la Llegenda santjordiana de Banyeres de Mariola, és difícil. Tot un tràngol fet a mitges parts de nervis i histèries i dubtes i problemes que van, venen, tornen i mai no se n'acaben d'anar. Cada personatge té una opinió i encara que siga al seu rogle, la solta o la diu, depén. I no sempre s'accepten els canvis que els caps pensants que s'han posat al capdavant van traient, explicant, suplicant de vegades... 

Jo, des de la meua talaia de vora el poder actoral, a més d'aquest paisatge verament únic:






, tinc la sort albardada de poder viure converses, dites, malfiances, assentiments, dubtes, avants i arreres que m'agraden, perquè m'estimulen. La gent del poble de la Llegenda, aquell país tan llunyà, i els seus gremis prerevolucionaris són vius i ben vius.. 


Només he acudit a dos assaigs i ja n'he tingut propu per veure aquesta vivacitat i beure'n d'ella... Mentre els tècnics fan i desfan i sembla que els edificis mai no assoliran el volum de poblet que mereixen alcançar, uns torrents de persones pul·lulen com formiguetes indisciplinades i creen un ambient preciós, impagable, que de ben segur enamorarà el respectable públic que gairebé ha exhaurit les entrades... 



De sobte, els portadors del Drac, apareixen justament pel punt més allunyat d'on la bèstia té la cova... Els esforçats soldats s'aboquen al seu damunt, poquius com són, per defendre paperers i tintorers que hi són a la vora... El Drac refà el camí d'atac i remunta la costera per passar per davant el Palau de ses Majestats... Però com que ningú no ha donat avís d'aquests canvis, una furgoneta allí aparcada impedeix el pas de tota la comparsa, i allí tens el Drac mirant-se el rellotge esperant el conductor, que faça el favor de treure el vehicle, i a tots nosaltres encara marejats perquè no sabem des d'on ens plou... I entre gent que encara no se sap el ball i gent que el broda, les xiquetes que es posen entre les nostres faldes per veure millor en lloc de ser vistes i encara ens faran caure, i la pobra reina, que amb els soldats parlant entre ells s'hi desmaia a plena costera... 

Totes les historietes passen per anècdotes, sempre que acaben fixant com cal les línies separadores dels escenaris desiguals i no acabe algú amb sang als morros per la previsible bacada... Totes, si ix tot bé, passaran a la història petita d'aquest retaule curiós que molts voldrien aute sacramental i tot... Totes les edicions n'ha algut alguna que ha marcat... Recordeu aquell any que va tropessar el cavall? Recordeu la darrera quan els tècnics borraren la programació lumínica i Jordi s'estigué, amb nosaltres, tota una nit per poder refer-la?
Que la d'enguany siga amable i no danye ningú... Que siga la del senyor Agutzil, que acabà d'Alcalde de Banyeres i Rei d'aquell país ensems!




Doncs bé. Seguirem assajant.
Ànim a totes i a tots, vilatanes i vilatans! Fem silenci quan parle el Director (i que li funcione el micro, i la música, que no hi ha manera...), i anem fent...
No puc dir, no ho sé fer, com és de bonic trobar-se entre els qui s'enfronten simbòlicament al Drac quan ataca...