.


.

.

.

.

.

"Només amb un somriure/ que em facis, tot passant,/ ja m'omplo d'alegria/ i veig el món més gran".

Només. Joana Raspall.

.

.
.
.
.

Obra de Juanjo Alcaide en obsequi pel mig milió de visitants d'Animafesta - Can Carrasca. Octubre de 2018.

.

.
.
.

dijous, 3 de maig de 2018

Hui Biar era un tro alegre de festa... (I)


Biar, a dijous tres de maig de 2018. Dia de la Creu.

Mai no havia acudit jo a cap dels nou "Festitrò" que s'han celebrat com a preludi de les Trobades a les comarques del Comtat de Cocentaina i de l'Alcoià, i això que me n'havien parlat... La cosa és senzilla: les escoles preparen unes cançons i viatgen al poble que acollirà la gran cita per la llengua, o un d'ells si en són més d'un, és clar... Una vegada allí, van cantant en indrets d'aquells tinguts com a senyers i, així, van coneixent aquell lloc. I el primer al que acudisc, el desé de Biar, em toca de ple...

Ha calgut fer mans i mànegues, però a la fi, allí que ha acudit amb bon calcer, bon barret (i la crema protectora contra les solanades sobre la meua calvície que tant ha fet riure els alumnes que me l'han vista aplicar...). A voltes de les deu, una vegada he examinat els alumnes d'FPB i els he convidat a esmorzar perquè ja se me'n van de pràctiques i tal, he arreplegat els xicons i les xicones de primer d'ESO que amb mi se'n venien i mentre Justa s'aclaria amb aquest intent de xaranga que s'ha muntat per a l'ocasió, nosaltres hem fet camí cap el col·legi biarut, que ens esperava quanta gent? Quanta gent haurà vingut a la fi? Quina multitud...! Algun dels sagals m'ha arribat a dir que més xiquets i xiquetes eren que veïnat al seu poble... 




Abans de res més dir, caldrà aclarir el punt exacte: senyores i senyors, de xaranga res!, que tenim una molt bona banda... Home, músics de Beneixama, el Camp de Mirra, la Canyada i Biar, amb la de bons directors que tenen i l'esforç amb què s'esmercen constanment, anava a ser d'altra manera la cosa...? Serà cosa de potenciar aquesta sorprenent nova vessant lúdico-cultural que ara se'ns desperta a l'institut, senyora i senyors de l'equip directiu que sé que m'estan llegint en aquest moment... Ai Justa, si d'ací puguera nàixer alguna història interessant...



Perquè d'iniciatives... Com s'ha quedat de bé el "lletrero"... Sé que ha agradat molt, i hui teniem benvestit l'institut al pas de la tantíssima i animosa gentada... Si la idea és engrescadora, si es motiven, tenim un alumnat que no ens el mereixem... Mira sinó la cosa del mural commemoratiu de la Trobada... Ha sigut preciós que estigueren completant-lo al pas de la multitud. Allí pintant els personatges de l'única rondalla replegada per Enric Valor a Biar, la de les Animetes que encapçala la nostra cançó de Trobada... És tan bonic que un poble tan ple i tan viu com ho és Biar vaja aprenent també a mostrar la seua riquesa sociocultural a qui el vol visitar... Biar desperta com el Reconco? Tant de bo! Per nosaltres no serà... Joan Antoni, quan reprenem el projecte aquell nostre de les Animetes? Enric ja està fent teatre i tot de la llegenda!
Au, menys "Bequetero" de Cocentaina (això ho dic jo, que m'ho puc permetre...) i més "Parrandes" i més "Espies" i més "Danses" biarudes per a quan siga el dia de la Trobada!!!! Que ja sabeu que fa més qui vol que qui pot!!!!



Tinc unes ganes boges de veure com acaben dibuixats Marieta, Casilda i el Cavaller de Muntalt... De menut, m'obsessionava jo amb com seria el quadre aquell de les Animetes... En estar enllestit, cal que em fotografie amb ell...! Moltes gràcies per crear tanta boniquesa!



I res, que és creuar la carretera i trobar-nos ja amb els alumnes de primer de Batxillerat. No volien participar de la Trobada? Doncs bona feinada els ha tocat, dur els cartells dels pobles i centres educatius i acompanyar tota la xicalla, per ajudar-los en qualsevol cosa que pugueren necessitar i anar presentant-los el poble... Excepte cert alumne doctrinador probeneixama que por em feia... He, he, he... Confiar amb ells? Cegament!



Si és que són del que no hi ha!!!
Insistisc, no hi ha com elles ni com ells!!!!




I a ple solanada, allò s'ha fet difícil d'aguantar... "Encara és de matí i el sol ja pica. Què serà en tocar les dotze que fa calitja"... Massa nerviosos ens han arribat a posar... Però no passa res! Tot va rodant, com les bótes pels Dolors... I xino, xano, mandango, en trobar-nos, junts!
Que dius que a última hora han faltat pobles? Doncs llàstima és perquè les il·lusions són moltes, però poc diríem que es nota, de tant replé com està tot...



La nostra banda que fa un tomb per animar al personal i anar escalfant motors (i com no, anar acoblant maneres i harmònics) i en quan t'encantes, ja estan fugint esperant trobar ombres... Si la cosa va així, el dia de la Trobada patirem...








Això, que la gent ja està nervioseta...







I anem anaaaaaaant! Pugen els xiquets de quart de Primària del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Biar, per interpretar la cançó de la Trobada. No sé si saben que el Reconco ja se'ls mira despert i ben orgullós i pagat dels seus tant joves amics...!



Gent? Para el cabàs!!!



Comencen les actuacions dels col·legis. Ben pensat això d'anar fent-nos canviar de lloc, sí... Unes poques cançons i a moure'ns! Així la cosa no es fa tan pesada...

Per cert, m'entussiasmen les actuacions... El nivell musical i interpretatiu em sorprén. Em pilla fóra d'ona i m'esforce en tornar a centrar-me. Això de la guitarra, els poals percudits, el sac de gemecs, el violí... Mare! Aplaudisc de valent. Quin esforç!, i quant d'art!




Si és que no em cansaré de dir-ho! que no hi ha res com prendre's les coses de manera seriosa...!

Au, anem anant cap a la Mare de Déu que de ben segur que la fresqueta ens acompanyarà en lloc realment tan recontrabonic!



I tal i com pensàvem, la gent va flipant amb l'esforç que hem anat fent a l'Institut per revestir-lo de festa! I encara estan venint-nos idees... Igual caldria fer algun cartell gran amb la lletra de la cançó... O mirar de veure com fem perquè tothom sàpiga quins són els pobles que ens visitaran... Hui hi havia alumnes que em deien que mai no havien escoltat tal o tal altre poble... Doncs ja té pecat la cosa, que són cosins vostres!!!! I tu te'ls coneixes tots? Donaaaaaa!, que un servidor, per més que fique Ontinyent al seu DNI (i que visca per sempre la Terra Blanca!), l'ADN diu que és de Cocentaina...!!!!!, no m'he patejat jo voltes les tantes serres i valls que conformen el meu coret, i me'l conforten...



I de sobte, el desastre... Les piles que he posat hui, novetes, a la càmera, se m'esgoten només arribar a la Mare de Déu i fastidiar el plànol al càmera que estava gravant la perspectiva... Si és que vaig atabalat... Em quede sense gravar una de les coses que més m'ha agradat, que els xiquets i les xiquetes de la Canyada ens dansaren la seua "Pastorà"... Després, a la plaça del Raval, m'emocionaré en escoltar com els xiquets de Beneixama canten el "Llenya a sant Antoni" que va donar títol a un dels meus articles festius que més m'estime... Un pas magnífic per tal de reconéixer l'essència del que jo nomene, a falta de nom consensuat, la Vall de les Udes i els Uts... El meu institut és això mateix, l'institut de les Biarudes i dels Biaruts, però també dels Camputs i Campudes, de les Beneixamudes i Beneixamuts i els Canyuts i Canyudes...! Si els pobles veïns estan representats en la Trobada, mel de Ca Telm!, perquè també és la seua, perquè és la nostra! (Si per mi fos, que ja sé que no és factible, li canviaria el nom al centre... IES Vall de Biar..., que és el que s'hi abraça amb la mirada des de les nostres alçades..., somiatruites, no cal que m'ho digues, no...).

Per cert, quina sort que a l'institut tenim un secretari que no hi ha com ell de tan ben preparat..., i m'ha salvat la vida amb la cosa de les piles...!

Ah, i ara que em ve al cap, i no hi haurà qui m'ensenye a ballar les "Parrandes" de Biar en la Trobada?????? (Jo ho deixe caure. Sóc perillós...).




Tenia jo un caprici i l'he acomplert. Asseure'm sota el Plàtan per escoltar-lo com li contava tot allò que anava a passar al Castell. I si em deixaven, com que parlem la mateixa melosa llengua, ficar cullerada en la conversa... Així, féiem temps... Poc a poc, han anat aplegant... Quina gràcia el zoom de la meua càmera, que els he pillat des de baix del tot de la interminable costera mentre ells estaven encara davant del Pou de Neu!!!! Des de baix s'hi escoltava ja el rumor remesclat amb el de les dues aixetes de la font... Jo vinga a treure imatges, que no tots els dies es pot viure tanta alegria...!


I si baixava gent?
No m'ho acabe...!



L'alegria que tenia el Plàtan en veure's fent ombra als músics, als alumnes, als mestres, als músics a tanta gent plena de ganes de viure. Què no l'heu vist hui més verd que cap altre dia? 
I sabent que les Festes ja estan ací mateix, xe!, que no podia estar més content! El castell se'n burlava i tot, envejoset per no viure tant de prop aquesta alegria...!




I serà per música???? Que els nostres alumnes no han estat els únics que han fet comboi!!!!


I veus... Les coses, cal fer-les com cal, ben fetes... Si ve el col·legi de La Canyada, quins alumnes de Batxillerat seran els més idonis per acompanyar? Només els seus somriures ja ho diuen tot...!!!!


El que em faltava... L'alumne doctrinador acompanya la gent del Bosco de Cocentaina! Ai pobrets meus!!!! Es pot saber, Joan, on duies enganxat el cartell... No tens perdó, xe! Ha, ha, ha...!



Una de les cosetes que més gràcia m'han fet ha succeït al col·legi mateix... Quan des de l'escenari s'ha dit el nom de l'IES Biar, els xiquets més menuts han començat a cridar i aplaudir... Ai..., ha dit algú! Ja veurem si aplaudeixen tant quan vinguen allí a estudiar... He, he... M'ha arribat al fons aquella innocència, que ara arriba a passar sota el Plàtan...


Entrem al poble per la porta gran, i mai més ben dit... M'agrada tant aquest lloc de tanta pau... La casa des d'on ix el Rei Pàixaro estimat, l'arc que, a la setmana que vé, rebrà entre focs i músiques la Mare de Déu de Gràcia...


I la Plaça del Raval? A gom i alegre... Ací sí que ha disfrutat el Castell, sí... Sobretot quan els nostres músics s'han posat a sonar un "Tabal i saragüells" èpic, només entrar... Les actuacions, precioses, de veritat...




El que passa és que amb tanta calor, ja va apetint, passat migdia, un poc de refresc, suc de civada fermentada, per exemple...



Són bons, xe!, mira que m'han fet riure...


I vosaltres, no volíeu la foto en blanc i negre? Doncs ací la teniu!!!!



Au, Carrer Major avant, com farem dins de no res amb la Mahomaaaaa!



Continue pensant que és, la de l'Ajuntament, una de les més boniques places del nostre País... I a més, hui lluïa el Castell de Festes. Es pot demanar més?


Sí!, que després de fer una marxa mora, ens repetisquen de nou la cristiana...!!!!


I nosaltres, a fer les filades, no?


I als peus del Castellet, per donar-li més enveja al Castell de veritat, comença el darrer dels actes!



Van cantant, i ho fan molt i molt bé, els darrers col·legis. Alguns d'ells amb unes percussions molt interessants...!


I de nou, els xiquets biaruts i les xiquetes biarudes, pugen a l'escenari per cloure l'acte. I què canten? "Desperta't, Reconco!"...



I com que ens fan pujar a Ferran i a mi com a artífex de la cançonella, puc fer-te arribar una foto des de dalt de l'escenari. Cal dir que m'ho he passat d'allò més bé????? Això, com un xiquet al "Festitrò".




L'emoció més gran de totes, per a mi? Veure a eixes xiquetes i a eixos xiquets que algun dia, innocents meus, seran clients nostres... He, he, he..., cantant a cor que vols, i amb tota la força, la cançó que ja és seua perquè la tenen com a pròpia... Tinc la sensació que "Desperta't, Reconco!", acabarà sent fins i tot un crit de guerra...!!!!


Així xiquetes i xiquets!, AMUNT I AVANT!


Ei, gent de l'institut. No vos preocupeu que el diploma del Festitrò el tinc jo! Aquesta nit dorm a Ontinyent! Demà el pujaré... Si vos dic la veritat, no sé com ha acabat a les meues mans!
Ei, i si a l'any que ve muntem una bandeta com enguany i acompanyem el col·legi al "Festitrò" de Benilloba?


Ole la gent treballadora!!!!


I res, que tot allò bo s'acaba...
Els darrers en desfilar de retorn als autobusos, els xicons i les xicones de Castalla. Amb ells que he caminat escoltant-los com encara tenien ganes de més i molt més...


Tant que han tret dolçaina, percussions, metall... I han anat dient fins d'ací a uns dies a Biar amb ritme i, com no, alegria encara...


En això consisteix el joc, en donar alegria...
El 9 de juny, si açò va així, Biar pot esclatar de joia!!!!

I espera, que açò, aquest text, tindrà una segona part... I tant... Que no he fet vora 800 fotos?
Aneu baixant-vos les que vos abellisquen... I compartiu, xe!, que ens cal escampar l'alegria...