.


.

.

.

.

.

"Només amb un somriure/ que em facis, tot passant,/ ja m'omplo d'alegria/ i veig el món més gran".

Només. Joana Raspall.

.

.
.
.
.

Obra de Juanjo Alcaide en obsequi pel mig milió de visitants d'Animafesta - Can Carrasca. Octubre de 2018.

.

.
.
.

divendres, 23 de març de 2018

En el dia que Matilde Salvador fa cent anys...



Ontinyent, a vint-i-tres de març de 2018. Divendres de Dolors.

Vaig conéixer l'obra de la senyora Matilde Salvador i Segarra, la més gran compositora valenciana, ben enjorn. Ma tia Mila tenia alguna gravació i me la feia escoltar quan rondinava jo per sa casa de menut... Per això vaig entendre prompte el seu valor, i el valor de la tasca de redreçament del nostre poble a través de la música. D'allí em ve que, cada vegada que escolte la peça seua que obre el Tractat d'Almisrà, al Camp de Mirra, m'aborrone...
Arribar a coneixer-la ja va ser inenarrable... Ací baix hi veuràs una foto que m'estime que és cosa de no dir. Estem ella, el venerable Àlvar Monferrer, digne de tota lloança, i un servidor, vora l'ermita de la Magdalena en plena Romeria de les Canyes de Castelló de la Plana, abans que ella llençara al Castell el seu ram de flors, l'homenatge a la "Sang dels Moros"... 

Aquest matí m'he llevat molt més prompte encara perquè volia que fora hui que li escrivira un sonet, ja que hui fa cent anys exactes que va nàixer. Heus ací el meu humil homenatge. Totes les coses bones que puguen dir-se d'ella són poques...

Mai no oblidaré, en ple "Betlem de la Pigà", aquella escena en què s'encén el Desert de les Palmes i la gent va a apagar-lo mentre canten al ritme del "Romanç de Matxero i Teresa" que porte dins les venes i que ella versionà com ningú per a aquesta ocasió...

Gràcies.






Sangdemorat

“l’himne fecund del retorn de la pàtria”
Vicent Andrés Estellés.


A la venerada senyora Matilde Salvador i Segarra
hui que s’acompleix el primer centenari del seu naixement.


L’hàlit cordial que mou els engranatges
del bell país que formen els tants sons
per vos descrits —més enllà de mestratges;
molt més, encar, de concelebracions—,
s’obre en alé que amara els ancoratges
de terra amb vents, forment i credo i fons.
Car vida són i dan vida als bagatges
que han repuntat costum amb emocions.

Fita us alceu, molt més enllà del mite.
Batec alat del poble, dels tants cors
que en salm obert no entonen gest que enfite
vostra virtut, vostre somrís. Fulgors
em permetreu, dempeus, diga i edite,
i un meu ramell sangdemorat de flors...

Sergi Gómez i Soler
Ontinyent, a vint-i-tres de març de 2018.
Divendres de Dolors.