.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA
.

.

.
.
.

.

.

divendres, 16 de febrer de 2018

I mentrestant, va sonant l'Agus Gamino...!






Ontinyent, a divendres quinze de febrer de 2018.

Ahui acabe prompte, molt prompte, al treball. Amb un sol esclatant quan tots els senyals avisaven que la pluja ens visitaria, vinga jo a travessar camps d'ametlers florits. Necessitava escoltar alguna cosa fresca que acompanyara aquest febrer tan capciós com rondinaire, passat com estic de micebrina... Res, el disc d'Agus Gamino...! La veu alta i au, camí de casa, on m'espere a mi mateix...

El disc, me'l passà el mateix Agus, ben agraït que li estic, en el concert de Paco a Cocentaina... T'enrecordaràs que vaig parlar-te d'ell fa poc, quan vaig coneixer-lo en altre concert, el d'Apa a Silla, el poble d'Agus... Jo arribava tardíssim, fart de la meua impossibilitat manifesta d'aparcar en els pobles de Ribera i Horta... I allí en aquell teatret polsós, assegut vora Teresa, veig que un xicon barbat se'n puja a l'escenari per, atrevidíssim, posar-se a cantar amb s'altesa el senyor Aparicio, açò i així...



Va deixar-me bocabadat, ja per l'atreviment mateix... Li ho comentava després al mateix Paco Muñoz i ell m'assegurava sorneguer que, ell mateix, no ho faria mai... Però la solvència va ser cridanera. Jo vull escoltar coses d'aquest xicon..., vaig dir-me i vaig dir. I em fan l'explicació de la falla, tan necessària: que porta temps cantant però que ho feia en castellà, i que ara ha provat a fer-ho en la llengua de Silla... Doncs avant, insistisc, que voldria escoltar-lo...

I efectivament que l'escolte, en tornar de la mateixa Cocentaina ja, i adés i hui entre camps d'ametlers que somriuen... "I mentrestant", que es diu el disc, m'arriba de nou la decepció...! Recontra...! Que només té set cançons!!!! Com se m'ha fet de curt! Curtíssim...! Crec que prompte en necessitaré més d'aquesta frescúria... I en oir i reoir, vaig trobant que hi ha alguna cosa... Sí, un munt de contradiccions que m'enriqueixen el treball... A veure, un xicon que sap què fa i com ho fa perquè du temps provant de..., però és la primera vegada que canta en... Sí, es nota prou. Musicalment el treball és digníssim, està ben i ben trastejat, sirgat i laborat, però en arribar a les lletres, com dir-ho..., algunes d'elles adoleixen de llaurada... Així i tot, m'agrada, i m'encisa la frescor... Sí, una vacil·lació lingüística certa, que no trobe cosa ni seua, directament, ni massa greu (tronà/vegada, altra/atra...), que si es fa palesa fora del llibret que acompanya l'obra és, potser, per la brevetat del treball mateix, que en concentra els ets i els uts. La pronúncia? Ui, ara ficar-se amb un xicon que ho intenta i ho fa tan bé! Ausades que hi ha autors valencianoparlants que caldria que acudiren al logopeda...! Així que res no em preocupa, perquè si cal endreçar alguna cosa, tot s'arregla amb treball. I em consta que aquest senyor ho és, de feiner. Què cal fer? Animar-lo a això mateix, a seguir i a treballar... Si "l'inici" és aquest treball, mare...!, no tindrà més fronteres que les que ell vulga posar-se, ...i les lògiques que té el posar-se a cantar en una llengua que no té recorregut. D'altra manera, una cançó tan canalla com el "Que fart estic", estaria ja sonant a totes les ràdios, per curiosa, ben feta i divertida... Per això cal agrair-li l'esforç! I encara més: aplaudir-li'l. Xe, que m'agradaria que l'escoltares...! La vesant intimista de cançons com "Paraules", que repeteix en el disc tot afegint un recitat fosc d'Ivan Brull, o "Crea els moments", potser la meua preferida, és certament interessant... 



Diuen que "Som" pot arribar a pegar fort, a mi em costa adaptar part de la lletra a la melodia, però és que jo sóc així, molt quadriculat; endautat, diria... Una recreació del topicisme valencià en lloança que sí, que pot arribar. Jo em veig més de l'oest mediterrani, però... Els referents no acabe de copsar-los del tot en peces com "Vull"..., ves a saber qui serà aquest senyor "Ibañez" que tant cita en parlar del barri del Carme de València. Fa tants anys que jo no cride a la lluna com una gàrgola des d'aquell beneït lloc...





M'agrada el treball d'aquest xicot, m'agrada sobretot el seu futur. Ell ho té clar i ho confessa només començar "Jo a soles sé que acabe d'arribar a aquest món de possibilitats". Li desitge tot allò que crearà siga com les seues paraules (ja saps que sóc de fets, no de paraules...). Que viatge per tot arreu i que els mots seus no es perden, perquè aniran de veu en veu. Ja no només per les persones que han lluitat per no perdre la seua identitat i tal, sinó perquè sap quedar-se amb allò desconegut de totes les històries que ha viscut. I que en visca més i més... I nosaltres que puguem seguir-lo!



Pd: Per cert, que m'agrada molt la seua calavera-logo...