.


.

.

.

.

.

"Jo sóc sols dels meus braços i els meus passos".

El Comte Arnau. Joan Maragall.

.

.
.
.
.

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT
PREMEU SOBRE LA IMATGE PER A MÉS INFORMACIÓ

divendres, 5 de gener de 2018

Tot esperant Reis que no...






Ontinyent, a divendres cinc de gener de 2017. Arribada dels Reis de l'Orient.

Això. Que Ses Majestats estan fent ja acte de presència arreu dels nostres pobles. La seua vinguda segueix sent-me motiu d'alegria, per més que queden molt lluny els moments en què, a casa dels pares, era dia de festa major. Poc a poc, la vida ha anat amargant també aquesta celebració en les formes; unes coses i altres l'han ompleta de recances sobreres. L'esperit, però, i de manera sorprenent per a jo ser jo, el mantinc ben viu front a bords i malfactors oratges. Viu i alegre, dins la intimitat.

Aquesta nit, si passa com en els anys anteriors, igual algun patge, o qui sap si algun rei en persona, vindrà a casa per dur els obsequis que he sol·licitat pel meu nebot Abel. Es porta tan bé amb mi aquest xicot que mereix tota classe de delícies... Si vol seure una estona, xerrarem al voltant d'un herberet que li oferiré. Jo tindré prou amb una infusió d'aquestes que m'estan tornant al lloc, que justet!, a punt de tornar al treball.

Què els demane per a mi, als Reis? Un poc de salut, per favor, que darrerament... I un poc de força de voluntat per fer que les meues prioritats siguen les prioritàries en ma vida...

I per a celebrar la vinguda, res com el pregó que l'Ambaixador Reial dels Monarques a Alcoi va llegir anit en l'acte de les Burretes que també m'he perdut... Un text que va deixar escrit el poeta Joan Valls i que ha romàs inèdit fins ahir. Quina bona manera d'acabar les commemoracions del seu centenari... 

Que vinguen carregats...




Xiquets i xiquetes:

Manat pels tres Reis esplèndids
que a Alcoi vénen tots els anys,
formant rica cavalcada
de lluïment oriental,
vinc a dir-vos a tot lleu
el Ban que ha d’anunciar
la visita dels tres Mags
Melcior, Gaspar i Baltasar.

Tota la tropa infantil
ha escrit cartes demanant
els seus joguets preferits
per a gojar-los jugant.
I els tres Reis, que són molt llestos
i tenen ulls penetrants,
han sabut que ací la infància
és d’excel·lent qualitat
i no té com a costum
posar-li a l’escola sal,
és a dir, fer la rabosa
per màrgens i descampats.

Porten jocs meravellosos
que mai no haureu somniat,
i, plens d’amor per vosaltres,
generosos i patriarcals,
no volen que cap xiquet
es quede sense jugar,
perquè m’han dit que sou complits,
estudiosos i aplicats.

Digueu a les vostres mares
que vos posen de tirs llargs,
vull dir, ben presentats,
llavadets i perfumats
per a aplaudir eixos Reis
de la infància sempre amants.

No doneu quefer als pares,
ni feu mai el Barrabàs
i observeu bona conducta,
perquè si no vos duran,
en lloc de joguets, carbó,
alfals i prunyons al nas.

Allò dit: demà, quan el sol
s’amague pel Castellar
i en la nit brille l’Estrela
de l’Adoració immortal,
tots a punt en els balcons
o en el carrer heu d’estar,
perquè en Alcoi estos Reis
tenen sempre molt trellat
i el burro per la finestra
de segur tiraran.

L’Enviat Especial
J.V.J.