.


.

.

.

.

.

"Només amb un somriure/ que em facis, tot passant,/ ja m'omplo d'alegria/ i veig el món més gran".

Només. Joana Raspall.

.

.
.
.
.

Obra de Juanjo Alcaide en obsequi pel mig milió de visitants d'Animafesta - Can Carrasca. Octubre de 2018.

.

.
.
.

divendres, 8 de desembre de 2017

Aquest és l'únic poema que he escrit mai sobre la patrona del meu poble...

Ontinyent, a huit de desembre de 2017. La Puríssima Concepció. Festa Major d'Ontinyent.

Sí, potser igual no pots creure-ho amb les tantíssimes coses que he escrit sobre la festa ontinyentina desembrenca, i la quantitat de poemes que m'hauràs vist sobre els Gegants, els Cabets, els Cavallets, les Danses, la Retreta, l'Asguinaldo, els Angelets, les campanes i la tanta cosa preciosa que guarda. Però no, no em trobaràs res de poètic escrit sobre la Puríssima Concepció, la protagonista de la festa. Una cosa innocentíssima que vaig escriure sobre ella, i a causa d'un error de la revista Crònica, i pel contingut aclaridor del significat del dogma mateix, va acabar amb els crits lamentables d'un més que lamentable personatge eclesial... La pàtina que envolta des de sempre el culte immediat ha fet la resta.

Però un servidor s'ha criat entre cants dels Angelets, festes i recerca històrica de la mateixa celebració, provant d'engrandint la processó..., i ha voltejat la Campana de la Puríssima en aquells clars i freds matins patronals, per a desfer tronades, per  a algun part que molt bé no es presentava i per tal que morira amb pau un amic, que és un dels moments més dolorosos de ma vida. Fins i tot va estar a punt de matar-me aquella campana quan els caigué accidentalment als operaris que la penjaven... He tingut tanta vivència... Ara, em sorprenc a mi mateix; l'únic acte a què assistiré enguany és el pregó que pronuncià ja fa un a setmana un confrare meu... 

Amb un bon poeta del meu poble vaig arribar a establir, fa anys, un joc poètic. Jo havia publicat el poema al Crist de l'Agonia que encapçalava el programa de festes de moros i cristians l'any del centenari aquell, i em vingué el poeta amb que si m'atreviria a fer-ne'n un a la Puríssima... I tant que sí! Al dia tanl del mes d'agost ens veiem les cares i tu, que has publicat poema en el centenari purissimer, en presentes un sobre el Crist... Jo ja sabia que tenia guanyada d'avantmà la partida; aquest poeta és dels qui diu faré tal cosa i no la fa, i no faré tal cosa i la fa prest. Vaig guanyar per incompareixença del contrincant, per més que acabà fent l'home un poema al Crist que, ves per on, férem per treure a un programa de festes... El meu de la Puríssima el vaig guardar. Era exactament igual, en espill, en les formes enrevessades de la poètica, i en la rima, que el que jo havia fet del Crist. I en ell expressava una angoixa fonda i personalíssima que, ara mateix, seguisc tenint. En llegir-lo l'entendràs. És per això que hui necessite publicar-lo...

Crec que no sabria fer-ne un altre...