.


.

.

.

.

.

"Només amb un somriure/ que em facis, tot passant,/ ja m'omplo d'alegria/ i veig el món més gran".

Només. Joana Raspall.

.

.
.
.
.

Obra de Juanjo Alcaide en obsequi pel mig milió de visitants d'Animafesta - Can Carrasca. Octubre de 2018.

.

.
.
.

dilluns, 11 de desembre de 2017

Ajudeu-me, santets del cel!


Biar, a dilluns onze de desembre de 2017.

Aquestes imatges que acompanyen el text que ara mateix lliges, estan fetes en acabant un examen de primer de Batxillerat, la setmana passada. Hui que estem d'avaluacions al centre, te les oferisc. Es tracta de tres representacions cristianes simbòliques que dues alumnes portaven a mena d'amulet. A ells, o a través d'ells, és que s'encomanaven a la deïtat corresponent, i tot per aprovar-me. 

Què vols què et diga? Hi ha qui espera que li baixe la Mare de Déu, com sol dir-se, i altres són més previsors i la porten damunt, com si foren Jaume I mateix duent-la a la sella mentre entrava en batalla... Només que el preclar rei-cronista, que els entrava per a l'examen, estava perfectament actualitzat en la brega i tenia les armes parades. Em faig creus amb les poquíssimes ganes, i la curta curiositat, de molts dels alumnes d'enguany... Estudiar? El providencialisme de les Cròniques els para bé: Déu proveirà... Ignoren del tot allò del "mazo dando, a Dios rogando" que dirien els veïns villeners...

Les xicotes aquestes, les propietaris dels estris sacres que prenen com a eina de conjur, m'han tret bona nota i ara em caldrà veure si ha estat per l'esforç propi o bé per l'ajut diví que demanaven... Hi ha altres que, per la pròpia actitud cap a la meua assignatura i/o les altres, ja podrien cantar els cors de Serafins, Querubins, Potències...