.


.

.

.

.

.

"Només amb un somriure/ que em facis, tot passant,/ ja m'omplo d'alegria/ i veig el món més gran".

Només. Joana Raspall.

.

.
.
.
.

Obra de Juanjo Alcaide en obsequi pel mig milió de visitants d'Animafesta - Can Carrasca. Octubre de 2018.

.

.
.
.

dilluns, 25 de desembre de 2017

Acaba l'advent...








Ontinyent, a dilluns vint-i-cinc de desembre de 2017. Nadal

Estem en Nadal. Conclou el cicle de l'Advent. 
És la primera vegada que el celebre, vull dir, que duc el recompte exacte dels dies que van quedant i que passen... Ho he fet a base d'escrits, de poemes, de cançons de Nadal que em complauen. Poetes admirats, alguns dels quals tinc la joia grandíssima de conéixer. Fins i tot hi ha l'atreviment d'una cançoneta tampatampera meua entre tanta literatura. 

Vint-i-tres dies donen per a prou. Malgrat el desficaci del treball, del terrebastall que m'envolta i tant, la cosa ha estat ben senzilla; no m'ha calgut buscar gens. Sabia cada cosa que volia dir on estava. Eixa és l'altra màgia de la literatura per qui se l'estima, que sap quins són els poetes i els poemes que volen dir el què vols expressar a cada moment. 


Acabem amb la nit de maitines, i on anem tan de matí quan s'afaiten les dones i maten el gall, o s'afanyen, segons pobles, he, he, he...? Ja m'he llavat les lleganyes a la pica de ma casa, feia jo molt mala cara. Mal Nadal m'és, de nou...

Almenys, i ho tinc per sort, no he enllestit el Betlem. Adéu Advent. Aniré fent. Fins que arribe Sant Esteve, tot és Nadal. I torbament...






I disculpa'm si et sents no felicitat personalment. Saps bé com són de dissonants per mi aquests dies.
Però no digues que no ho he fet; i durant vint-i-tres jornades...!

Ací queda, doncs, la meua corona d'Advent d'enguany...