.


.

Portadeta

Portadeta

.

.
.
.

...

...

dilluns, 14 d’agost de 2017

Iudicii Signum, un vell article meu sobre la Sibil·la que...




Ontinyent, a dilluns catorze d'agost de 2017. Cabanyoles de Juny (tornada).

Aquest migdia, i a instàncies de la meua admirada i benvolguda Consol Rico, m'he reunit amb la gent —magnífica— del Grup de Música Medieval Menestrils d'Ontinyent... Resulta que estan redactant un llibre que explicarà els ets i uts del Cant ontinyentí de la Sibil·la , i m'han cridat per tal que els diga la meua...

Els qui em coneixeu, i els qui més m'odieu també, sabeu que tinc la Sibil·la com a figura cabdal. La versió ontinyentina, sempre l'he considerada com a filla dels meus esforços i dels de Francesc Tortosa, i com no, dels Menestrils i la resta de gent implicada en aquell part tan dolorós. Dolorós no perque res hi havia que s'oposara a la nostra força creativa de llavors, sinó perquè ens tocà bregar de valent, i molt de valent, contra els esforços contraris del rector Cremades... Tot ho hem recordat en vora dues hores de conversa amable, però dolorosa per a mi. Des que em vaig veure obligat a deixar aquell món, allà pel 2004, no he tornat a gaudir de l'espectacle aquest; i sé que no podré fer-ho. 

Com nasqué tot a partir d'una conversa entre el senyor Tortosa i un servidor; la meua fotografia de la Dansa de la Mort de Morella que ell equiparà partiturialment a la de l'Ad Morte Festinamus del Llibre Vermell de Montserrat; les meues recerques de quan d'açò ningú no feia cabal; les tantes reunions; les traves aquelles eclesials; com vaig triar les estrofes que calia cantar segons els criteris marcats; com vaig fer els primers dibuixos basant-me en el drac de la primera volta de l'església de l'Assumpció, els núvols amb flames a partir del sostre que envolta la clau aquella, i el fals gravat, tot fet amb tinta, de la Sibil·la; els fullets; els cartells primers... Un fum de raons que han tornat a fer-se vives en el record, per a mi tan amarg. El meu poema de la Dansa de la Mort, que vaig basar en algunes poques frases fetes de les de Morella, també ha aparegut... No hem comentat l'aspecte aquell tan lleig que, per tapar-ne la meua autoria hi ha qui s'atreví a dir que era pròpia de l'Ontinyent del segle XI, quan ací només es parlava que àrab i a mi em faltaven segles per nàixer. La meua llengua però, i la del poema, estava naixent, però al Pirineu. Imagina't fins on s'ha arribat i el nivell de qui...

El que m'ha sorprés, però, és que no tinguen algun dels documents bàsics en tot aquell procés. Tant a l'Ajuntament com a l'Església, els enviàrem aquest text que ara segueix, perquè conegueren un poc del que anàvem a fer, de què anava tot allò. Han passat vora vint anys, ara el recupere per fer-los-el arribar. Però, una vegada que els el passe, per què no fer-te a tu partícep del mateix? Ací tens allò que llavors vaig ratllar sobre l'estimada Sibil·la. 
Jo confie en l'honradesa personal dels Menestrils i en la seua vàlua professional i acadèmica. Espere que siguen ferms i aguanten tots els embats mediocràtics que els arribaran. A mi em da tot igual com tot em dóna perque hi ha una cosa que regeix plenament el meu treball, i el meu pensament: les paraules de la Sibil·la mateixa. "Al jorn del Judici, parrà qui haurà fet servici". El temps a tots ens posa al nostre lloc.