Ontinyent, a dilluns vint-i-nou de febrer de 2016.
M'ha deixat encantat.
Quin desplegament de tot, de diners, d'autobombo, de glamur...
Només per alçar-me jo també a aplaudir el senyor Ennio Morricone, valdrà la pena passar la son que tindré hui, amb viatge, una fotracada de classes seguides i el curset d'aquesta vesprada, quan els primers auxilis caldrà que me'ls facen a mi...
Enlluernat comence aquest dia tan estrany, un de cada quatre anys ens aconsella viure'l, per més que no el cobrem... Afortunadament, demà ja és març. I espere tant de març enguany...
I el tema Leonardo di Caprio... Val, caldrà veure la pel·li, perquè ausades que se li ha fet propaganda, que encara recorde quan se'ls blasmava al pobre, fa no res... I només una pega: crec que se n'han passat cinc pobles de tres comarques diferents amb el tema del conflicte racial hollywoodià. Però aqueixa és una altra histèria, i caldrà histeritzar-la en altra ocasió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada