.


.

Portadeta

Portadeta

.

.
.
.

...

...

diumenge, 21 de desembre de 2014

La Nit del Drac. Betlem de Can Carrasca 2014-15


Arribem a temps al Solstici... Bon Nadal tinguem! No recorde cap altre any que haja acabat el meu betlem amb major parsimònia, els ronyons doblegats ja són costum, sobretot a l'hora de tornar cada cosa al seu lloc i fer que es puga circular més o menys correctament per casa...

En veritat, el poder bastir cada ocasió un escenari diferent i amb diferents figures és un esforç personal, i un tràfec econòmic també. Tot plegat (i cal sumar a eixe "tot" el seny, el trellat i la raó), desaconsella la represa del projecte en ser que va avançant la roda i l'estiu d'abans, el de fa no res i segurament també el de demà es bescanvien en daurada tardoria. Aquesta vegada, els entrebancs han arribat a ser tan salvagement injustos que considere cert que en dues setmanes he envellit cinc anys. No canvie per res, però, les immenses matinades que m'he passat recreant-me en els detalls, bastint amb les meues mans aquest teatriu que, enguany, és el meu betlem. Ans al contrari, m'ajuda el treball manual i de pensament a moure i remoure el meu si.

D'acord que és el betlem més menut que he armat mai, però també és el que més m'ha costat (amb la salvedat explosivament boja de l'any passat, quan em fou teràpia de xoc justa i necessària). Les tècniques manuals que he emprat són múltiples, i algunes d'elles d'insospitada existència fa només quinze dies..., i tot per a poder bastir aqueix teatret que vos he dit. Un menut escenari que, teòricament recrea un altre de ben real i magnificent, però amb una voluntat certament naïf, gens dissimulada, que es vegen clarament les bambolines! Vull que siga això, escenari, i que es veja com a escenari. I heus ací com, amb pacient voluntat, he aconseguit que un racó de ma casa nadalenca, ma casa més casa i més jo, siga un recull amable de simbologies d'estima. El meu betlem és estima, bé ho sabeu els qui ens estimeu. Enguany, però, calia que ho fóra més, i més encara...

El Betlem de Can Carrasca del Nadal en què passarem de l'any catorze al quinzé, fet per Sergi Gómez i Soler amb figures de Xaragall (preciosa és poc dir com li ha quedat a Alícia la remesa), representa l'escenari sobre el qual es desenvolupa la "Llegenda de Sant Jordi, el Drac i la Princesa", una nit mirífica d'estiu de cada tres anys al parc de Vil·la Rosàrio de Banyeres de Mariola. Per què? Doncs perquè el proper any, el 2015, és any de Llegenda. I supose que no era la cosa gens difícil d'endevinar, més que res perquè  fàcil era de suposar que no podia deixar passar aquest Nadal sense fer homenatge a l'amic Adrià Garcia. Per més que li hem dedicat paraules i paraules, i més que li'n dedicarem entre tots, això no bastava. Volia jo anar més enllà de totes elles per plasmar l'agraïment que li tinc en un paisatge de conte boscà i palauenc farcit de personatges i llegendari... Crec que el resultat és corprenedor i que en veure'l, alçarà al vol l'emoció dels qui guardem la seua estima (ai les mans d'Alícia, com són de màgiques, de veritat...). Estic fart de dir-li adéus a Adrià, per això li he volgut obrir la porta de casa per rebre'l amb un hola immens i definitiu, amb el sempre ceràmic... 
La idealització del paisatge banyerut acull també altre homenatge que no volia tampoc defugir. Més homenatge és encara que localitze a Banyeres l'escena bocairentina amb que recordaré l'amic Joan Martínez fent sonar la dolçaina en la treta de dansa de Sant Agustí. Tot cap en la nostra Nit del Drac perquè per a mi, la Nit del Drac té massa importància, perquè vol dir massa coses. 

Amb l'afegit d'amics i familiars, acomplisc una tradició ben antiga que vull casolana, però no enyoradissa. Són les figuretes que representen ànimes estimables com els  lars protectors que m'acompanyen sempre, i em somriuen al llarg de l'any cada vegada que s'esdevé el retorn a casa des del sud més sud dels meus pensaments. I sé que molts dels retractats es complauen de fer-me de protectors, per això, desitge que les noves figuretes agraden molt als qui representen. Una de les més esperades és la que em durà prop a l'estimada Pepa, la dona de Paco Muñoz, amb qui vull fer un record agraït a totes les mestres per la importància que han tingut en la construcció del món que m'envolta..., per això també hi ha també un homenatge gens disimulat a altra de les meues grans mestres, la meua germana...

I clar, en un any tan rebolicat com aquest, no podia deixar passar l'ocasió de fer rendiment a un col·lectiu de gent que és vida i em dóna tanta alegria, la meua Assemblea de Veïns de Benimaclet, premi Miquelet d'Honor, apareix de la manera més estimable i elevada possible. No diré com perquè vull que en trobar-se la meua felicitació de Nadal, Peli puga emocionar-se un poc...

Poca cosa més puc afegir a banda que teniu ma casa oberta per visitar-nos. Tenim la taula parada i una misteleta i una estona de conversa no faltaran. I si ve al cas alguna cançoneta de Nadal, alguna facècia o potser alguna proposta, sempre serà d'agrair. Això que diuen a la tele que la nit és fosca i amaga horrors no és cert. La Nit del Drac és amplament lluminosa, perquè està feta d'estimes...

1 comentari:

Associació de la Llegenda de Sant Jordi ha dit...

benvolgut amic Sergi, moltes gràcies per la part que ens toca i moltes gràcies també per les teues paraules de record al nostre amic comú, estarem encantats de fer una visita a eixe meravellós betlem, i ... el proper juliol quan la nit es faja fosca i aparega de nou la màgia del Drac, de segur que ell estarà allí ... amb tots nosaltres