.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

.

"No sou Cosme, sou Abdó!/ I Senén no és Damià.
Nomes crema el foc que hi ha,/ cada qui da el seu guardó.
Com recepta un llaurador?/ I el doctor, fema el bancal?
De la pedra, ai bons santets,/ retrobeu el nom que us cal!

El que toca a cadascú/ siga dat tal com convé.
Vinga el goig a fi de bé/ ja que cas no ha fet ningú".

Dels "Goigs nous de Sant Abdó i Sant Senén. Els Sants de la Pedra.
Per tal que recuperen prompte el seu nom a la pinacoteca del Palau Comtal de Cocentaina".
Delmes. Sergi Gómez i Soler.

.

.
.
.

dilluns, 16 de juliol de 2012

L'ombra del Drac...


Abans de dir res de més profund, vull reiterar el meu més fondo agraïment per l'espectacle que més de 200 persones ens van oferir el dissabte passat en Vil·la Rosario de Banyeres de Mariola. Efectivament, i malgrat que la Llegenda només es repeteix cada tres anys, a cada representació millora l'oferta.
Enguany, amb la incorporació de dos gremis d'aquells més banyeruts, espardenyers i paperers, l'arc escènic configurat escapava del tot de la nostra capacitat visual. I ens atorgava en molts moments una sensació única de partíceps absoluts de la màgia. Quanta gent!, com ho feia de bé!, quina capacitat de sorprendre, de refer, d'estimular...! Un goig complet l'haver assistit. Estic ben segur que prop de les 2000 persones assistents se'n van eixir com ho vaig fer jo, amb un somriure de banda a banda de les galtes, i amb l'esperit refet però en discòrdia... Val, visca Sant Jordi i visca la pau retrobada pel poble que venç el mal... Però com va a ser l'encarnació d'allò negatiu el Drac, amb com és de bonic i tendre? Si jo el pose, somrient i ceràmic, al meu Betlem cada any..., i només veure'l en escena em va emocionar d'allò més!




Just el fet d'haver ampliat el fet teatral és el que dóna pas al miler de possibilitats que ens van venir a la ment per proposar en acabar el cicle aquest. Vàreu saber punxar el nostre esperit creatiu, vaja... Però això ja ho farem en privat i al senyor Director (el nostre aplaudiment a tal congraciador de voluntats positives), si a ell li plau. De moment, dir-vos que va ser molt del meu grat el planter d'actors. El fet del renovellament d'Aguatzil i Músic feia difícil d'assolir el nivell dels qui sostingueren els papers en anteriors ocasions (senzillament magnífics), però se'n varen sortir els homes, vaja que sí, que la cosa anà bé del tot i temps tindran per assentar els papers si segueixen ostentant-los, igual com els succeirà als reis. L'afegiment dels nuvis de les donzelles el vàrem trobar molt atrevit, però també va resultar, especialment amb el ball, sorpresa total, al ritme d'una dolça cançó del grup Inèrcia. Tot molt redó, però llarg també... amb l'afegiment d'escenes a què es tendeix, igual caldrà reflexionar sobre la retirada d'algunes altres, pense ara en la de les donzelles tot provant de salvar la princesa que, malgrat ser divertida del tot potser allargassa massa i sense aportar a la història en un espectacle preciós, sí, però que en començar tan tard i allargar-se dues horetes, podia haver cansat el públic... ja de per si entregat i, per voluntat, incansable! La nostra senyora mare, encara no s'havia acabat la representació, ja assegurava que en tres anys allí ens trobaríem de nou...



Potser l'avançament de l'hora de començament seria un bon punt de partença per al llistat de novetats de la propera edició. Era una llàstima el veure tants i tants xiquets adormits despertar-se amb l'adéu tan pirotècnic i bell de Sant Jordi... Perquè cal viure-ho tot, per més menut que sigues, tota la sensibilitat oferida. És tanta... amb la boniquesa de l'escenari, de les llums, de les músiques, dels ciriets fins i tot, omplint la vila, amb el preciosisme exaltador del fet tradicional i etnològic, amb moments grans com el mateix començament amb els Dimonis, i els sublims, com ara el musical de l'entrada del Drac, el cant de l'"Imperadriu de la Ciutat Joisoa", la preparació de la princesa i el seu adéu acompanyats del "Ai linda amiga", el del naixement de la primera rosa de la Sang del Drac... Per a posar els pèls de punta només recordar-ho... Quanta bellesa, de veritat, i quant d'esforç que s'entreveu. Mai no l'aplaudirem prou...

Acabem la nostra referència, que volem record anotat ací, on guardem part de la nostra estima que es fa memòria, amb l'abraç que enviem a tots i totes. És una cosa molt gran el que, poc a poc, s'ha aconseguit amb la Llegenda. Ara, com després de les millors ocasions, no cal estar tristos. L'ombra del Drac ens acompanya i només falten tres anys perquè puguem tornar a aplaudir la vostra sorprenent energia. Moltes gràcies de nou. Sou germen de felicitat, no ho oblideu mai. Sou més que necessaris perquè enaltiu la nostra cultura, i això sí que no té més pagament que les ganes com tenim tanta gent i de tants llocs diversos, de tornar a aplaudir-vos.