.


.

.

.

.

.

.
.
.
.

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT
PULSEU SOBRE LA IMATGE PER A MÉS INFORMACIÓ

dilluns, 9 de juliol de 2018

Al trasllat del Drac...



Ontinyent, a dilluns nou de juliol de 2018.

Sembla que la cosa ha creat certa confusió entre els qui només havien escoltat parlar de la Llegenda de Banyeres així de rampaina...  Caldrà doncs explicar que no, que la representació tindrà lloc els propers divendres, 13, i dissabte, 14. El que ara hem celebrat és com un avís previ, una crida a la festa, una publicació prèvia, vaja... 

Fa tres anys van estar fussant amb el cos del gegantí Drac per muntar-lo com calia en una casa vora el camí de Biar, i als responsables de llavors de la Llegenda se'ls va ocórrer que una setmana abans de la representació, i per fer pinya anímica, seria interessant pujar el tòtem aquest fins a Vil·la Rosàrio, que és el lloc on s'esdevé la representació. Allò fou un èxit salvatge, dels improvisats i sense mitjans que acaben marcant època de tan bon record com deixen. I enguany s'ha volgut repetir l'experiència, però de manera una mica distinta...

I tan distinta! Que arribe jo i aparque bé com per trobar prompte el cotxe en acabant tot el tuacte, i a punt d'enfilar el carrer de la Creu, que em trobe uns metres endavant el mateix Drac com van pujant-lo... Vaja, aquest trasllat des del lloc on l'han tornat a ensamblar no ens l'havien dit... Aquesta vegada serà més postureig fester que no trasllat real... Millor, que no estem per a tantes costeres, que aquesta d'arribada a la plaça ja està costant-me... 

Res, que arribe poc a poc al pati aquell, tot ple de taules parades, i em trobe el Drac al fons, mirant-nos curiós, amb la pell acabada de canviar per una nova d'ignífuga i colors més foscals... Sort, dic als responsables, que me l'heu respectat en la forma... Veges tu què faria amb el meu Drac del Betlem si me'l canviàreu en massa...! 
I com que hi ha encara poca gent, aprofite i em faig una foto amb Dioni, a qui tant m'estime. I junts recordem l'Adrià, com ho estaria passant ara de bé, amb nosaltres...





Jo seguisc fent fotos abans que arriben els amics de Biar, tots asseguts en les cadires reservades al clero de la Llegenda...


Perquè de broma o no, acabem agombolant-nos vora nou-centes persones en aquest indret tan fresc com cómode i llumenat... Converses, jocs, cançons... Va fent-se l'hora de moure'ns... Quin bon ajut pels Llegendaris la gent de la Festa de la Malena...


I en un tres i no res, la gent de la Colla de Dimonis "La Quarantamaula" i els dolçainers, vinga a fer sonar cançonelles de correfoc i patumaires, que ens espenten a fer festa...



I des d'ací són tot presses, potser massa pressa, segur massa apressats... El Drac va volant pels carrers banyeruts camí del poble aquell del país tan llunyà...



Una gentada l'acompanya, ben alegre i disposada. I la de balcons que s'obren per veure passar l'animaló...


Jo prove a pillar-lo en situacions compromeses...




I ell, de tant en tant, entre els núvols de fum que l'envolten, ens obsequia amb alguna brafada de foc fester...


I en arribar a Vil·la Rosàrio, retrona de valent la "Cançó del Drac", i tots cantem a cor per donar la benvinguda, ara ja sí, al compte enrere de la celebració...




Adéu Drac! Fins el proper divendres...! Ja esperem amb ganes la història més vella i més extesa pel món de les que contem i recontem a la Mariola...


 I quan el grup de músiques dels anys 80 comença a fer ballar a la gentada que queda al davant de l'inconclòs escenari, un servidor pilla i se'n va ja cansat, que demà hi ha boda quilometrada i cal estar fresc... Al dilluns tornarem a Banyeres pels assaigs... Ja anirem contant-te, ja...

Per cert, que encara queden entrades...